El trauma de l’esclavisme en una de les apostes de Netflix per a la temporada de premis

August Wilson (1945-2005) és un dels grans autors de la literatura afroamericana i, pel que sembla, també dels preferits de la família de Denzel Washington. L’estrella de The equalizer ja va dirigir el 2016 l’adaptació de Fences i ara el seu fill Malcolm Washington s’encarrega de La lección de piano, amb el pare com a productor, el germà John David en el paper protagonista del Boy Willie Charles i el repartiment original que va aparèixer en la reposició de la peça a Broadway fa dos anys. Tot queda en família, doncs, en aquesta producció per a Netflix sobre dos germans, Berniece (Danielle Deadwyler) i Boy Willie Charles enfrontats per un piano que va pertànyer als terratinents que van esclavitzar als seus avantpassats. Ell vol vendre’l i amb els diners comprar la plantació dels antics esclavistes; ella desitja conservar-lo com a llegat i record del sofriment dels seus ancestres.

Herències, traumes i anhels de futur s’imbriquen en un guió en què palpita un inesperat alè sobrenatural, ja que La lección de piano és també una història de fantasmes i de les pors més profundes de la comunitat afroamericana. Washington trasllada aquestes idees en una pel·lícula que aspira a allunyar-se de l’origen teatral de la història i que, per aquest motiu, peca d’una posada en escena grotesca i cridanera, on els recursos de càmera, les llicències anacròniques i un muntatge accelerat juguen en contra.