El trauma que va marcar la cantant folk més famosa de la història

“La cantant adient en el moment adient”, així s’encapsula en una escena de Joan Baez: I am a noise l’artista que va representar millor que ningú el sentiment folk dels Estats Units en una època concreta. Aquest documental de Miri Navaski, Karen O'Connor i Maeve O'Boyle repassa la figura i la trajectòria de Baez a partir d’arxius audiovisuals coneguts, però també de molts documents personals inèdits, des de pel·lícules domèstiques a cartes, diaris i dibuixos de la mateixa artista. Molta documentació es relaciona amb els anys de teràpia que ha seguit la protagonista per trobar l’arrel de l’angoixa mental que l’hauria acompanyat bona part de la seva vida. De fet, el documental adopta des dels inicis una perspectiva pròpia de la psicoanàlisi, tot i que es desplega sobretot com un repàs tradicional per la carrera de Baez, sempre des del punt de vista més íntim de la cantant.

S’agraeix el to franc amb què ella parla de tot plegat: de la fascinació per la fama, del seu compromís sincer amb lluites diverses però també de la seva “addicció” a les causes socials, de la bisexualitat i de la relació desencantada amb Bob Dylan o de l’experiència d’envellir. La part final desemboca en la concreció de l’origen del trauma en forma d’un abús que Baez no recorda però que hauria identificat a través de la teràpia, l’element més incòmode del film, tant per la poca consistència de la metodologia usada per al diagnòstic com pel trasbals que suposa per a la cantant i la seva família aquesta revelació.