La ràbia de la 'banlieue' explicada per un cineasta de la 'banlieue'

La crisi d’identitat a França i la desconfiança cap als polítics ja fa temps que incendia els suburbis del país veí, escenaris d’un magma de malestar en què els desnonaments, la violència policial, la delinqüència i el racisme són gairebé fets quotidians. El cinema no sempre ha prestat atenció a aquests conflictes, en comparació amb les vicissituds dels bobos (acrònim de bourgeois bohemian) parisencs, però des que el 2019 va irrompre en el panorama cinematogràfic amb Els miserables, Ladj Ly sembla voler autoimposar-se la missió d’explicar el drama de les banlieues: els problemes d’aquests ciutadans, considerats de segona o tercera classe, la frustració de les comunitats de descendència migrant i la còlera de la perifèria.

Ly practica una poètica agressiva en què la tensió domina la posada en escena i qualsevol element sembla dissenyat per fer que la història esclati, costi el que costi. No importa si algunes decisions afecten la versemblança o si la història és clarament maniquea. En el seu segon llarg, Los indeseables, Ly expandeix les seves inquietuds en una trama coral que enfronta les autoritats polítiques i els residents d’un edifici per parlar de l’opressió immobiliària de la gran ciutat contemporània i de les desigualtats brutals entre els blancs i els negres o magrebins, però, a diferència del cop d’efecte del seu debut, aquí tot fa aigües, ja que la pel·lícula està especialment mal escrita. El film fa enrabiar, però per les raons equivocades.