La impossibilitat de la reinserció quan ets migrant i pobre

L’experiència penitenciària quan tens 18 anys i l’angoixa de veure’t un altre cop a la presó perquè no pots pagar la multa de la condemna conformen els límits dramàtics, poderosos i devastadors, que circumscriuen la història de La mala família, el llargmetratge amb què debuten Nacho A. Villar i Luis Rojo, del col·lectiu BRBR. Entre la mirada documental i l'autoficció, aquesta proposta híbrida que mira sense condescendència un grup de joves marginals, alguns d’ells menors d'edat quan van arribar a Espanya com a immigrants, és també una reflexió sobre la impossibilitat de la reinserció social quan vens d’un país estranger i ets pobre.

Amb una estructura narrativa dividida en tres temps, el col·lectiu BRBR aposta per uns recursos que, darrere la seva senzilla aparença, són plenament disruptius: la diversitat de formats visuals, del facetime dels mòbils a imatges més oníriques –com l'escena en què la càmera recorre la pell dels xavals–, les interpretacions d’actors no professionals o un guió orquestrat per Raúl Liarte (El año del descubrimiento) que compta amb la contribució de nois que han viscut situacions similars. Transparent i complexa, La mala família aconsegueix modular un relat que és, sobretot, honest. Malauradament, no pot salvar cap dels protagonistes, però funciona –i carai de quina manera!– com a màquina d’empatia d’una realitat que, tristament, és quotidiana.