'De humani corporis fabrica': l'interior del cos humà com no l'havies vist mai

Lucien Castaing-Taylor i Véréna Paravel han conformat una filmografia de culte en què enllacen l'interès antropològic amb l'experimentació estètica. En principi, la seva nova proposta, De humani corporis fabrica (títol d'un manual d'anatomia del segle XVI), recorda l'obra del documentalista Frederick Wiseman. Els cineastes s'endinsen en el funcionament de diversos hospitals públics francesos per assenyalar-ne les dinàmiques i problemàtiques estructurals. Però ells no es conformen a mostrar només les entranyes de la institució. Tot aprofitant els avenços tecnològics en dispositius quirúrgics, acompanyen diferents operacions per enregistrar l'interior del cos amb una definició visual com poques vegades hem vist.

La pel·lícula adopta en part la perspectiva dessacralitzada pròpia de la medicina. Fins i tot, en algun moment sembla recrear-se en la microviolència associada a la cirurgia: veiem en primer pla el desplegament d'instruments punxants i tallants que penetren ulls, pell, penis i budells. Tot acompanyat d'aquella asèpsia o aquell sentit de l'humor negre i irreverent ("Sabeu la diferència entre un penis i una verga?") que gasten els professionals mèdics per distanciar-se de la incomoditat viscosament orgànica del material amb què treballen. Alhora, els directors exploren el cos humà com qui aterra en un planeta desconegut: el vessant científic no treu la fascinació davant d'aquest territori encara ignot que se'ns desvela amb tota la seva força plàstica.