Pell que reclama poesia en una sensual pel·lícula d’iniciació amorosa

“Desig, desig i més desig. Al cap i a la fi, d’això va la literatura”, diu la professora de poesia àrab en la presentació del curs a la Sorbona on coincideixen l’Ahmed i la Farah, els dos enamorats d’Una historia de amor y deseo, segon film de Leyla Bouzid. Tan a prop i tan lluny, l’Ahmed ha crescut als suburbis parisencs, en un entorn hostil a certes sensibilitats, mentre que la Farah acaba d’arribar de Tunísia i és una jove voluptuosa desbordant d’energia. La seva història ens parla, com moltes històries d’iniciació amorosa, de dos contraris que aprenen a estimar-se més enllà dels prejudicis inicials, però la pel·lícula de Bouzid no només se circumscriu a l’àmbit d’aquest tipus de relats, proposant una revisió des de pressupostos sociopolítics com ara la classe o el gènere, sinó que també sacseja, amb elegància, els fonaments de la representació tradicional del fenomen amorós.

Darrere de l’estira-i-arronsa de la parella, magnífics Sami Outalbali i Zbeida Belhajamor, s’amaga una pregunta gairebé filosòfica, que s’interroga sobre el lloc del desig en unes societats on el plaer verdader, el que crema el cos i ofega l’ànima, ocupa cada cop un espai més reduït. Bouzid, en una decisió a contracorrent, aposta per la paraula poètica com a espai que apropa els cossos dels amants, alliberats de les imposicions socials, i celebra el tacte dels versos d’amor, la seva bellesa mil·lenària.