El compromís polític és preocupar-se pels altres

Què és el compromís, s’interroga Robert Guédiguianen la seva última pel·lícula? De quina manera podem comprometre’ns i aconseguir que les persones del nostre voltant es comprometin? ¿Arriba un moment en la vida en què el compromís s’esgota i es perd? Que la fiesta continúe potser no acaba de respondre totes aquestes qüestions, i potser la seva tesi és una mica ingènua, però realment fa goig veure l’energia amb què el director francès es fa aquestes preguntes i encara amb una empatia irreprotxable els conflictes individuals i socials de la gent.

Que la fiesta continúe ens situa un altre cop a la Marsella habitual del seu cinema i arrenca amb l’ensorrament d’un edifici i la tràgica mort de dos veïns que eren a dins. L’accident funcionarà com a esdeveniment on es troben la Rosa (Ariane Ascaride) i l'Henri (Jean Pierre Darroussin). Ella treballa com a infermera i s’ha passat la vida bolcada en el compromís polític i la seva família nombrosa; ell és un llibreter que acaba de jubilar-se i pretén instal·lar-se a la ciutat per estar a prop de la seva única filla, parella d’un dels fills de la Rosa. Trobada rere trobada, l’afecte entre els dos creix i la vida va passant. Fins que, arribat un punt, la protagonista comença a replantejar-se si tant d’esforç paga la pena.

Amb una calidesa narrativa gairebé impròpia del cinema contemporani, Guédiguian entrelliga les inquietuds dels protagonistes amb les incerteses que pateixen els veïns d’aquesta Marsella oblidada per les autoritats, i ens recorda que la política és una qüestió que es treballa dia rere dia, cuidant i preocupant-se pels altres. Potser a vegades l’actitud didàctica del film és una mica complaent, però no aconsegueix eclipsar una naturalitat narrativa fluida i colpidora que acull una singular emotivitat.