¿Luis Tosar s’està convertint en el Nicolas Cage del cinema espanyol?

El thriller espanyol li deu uns quants favors a Luis Tosar. Des de Celda 211 fins a Quien a hierro mata, l’actor gallec ha sabut injectar al gènere una estimulant combinació d’ímpetu físic i clarobscur moral. Tanmateix, la idea d’encreuar acció trepidant i drama personal pot convertir-se en una arma de doble tall si els ingredients no es dosifiquen adequadament. En aquest sentit, Fatum –la nova pel·lícula de l’equip responsable de la solvent El desconocido– és un exemple del que pot passar quan el thriller abusa d’un to massa exaltat i renuncia a mantenir uns mínims de versemblança.

Fatum presenta la història de dos pares de família (un policia i un ludòpata) que veuen com els seus destins s’entrelliguen en l’assalt a una casa d’apostes. La trama –que deriva en un còctel de culpa i redempció– fa pensar en el gir tremendista que la dupla formada per Alejandro G. Iñárritu i Guillermo Arriaga van incorporar al cinema d’històries encreuades a principis del segle XXI. Una aposta per l’excés melodramàtic que permet gaudir, en clau més aviat irònica, de la cara més esperpèntica de Fatum. Tosar, en la pell d’un home trastocat per la set de venjança, s’entrega a un festival d’histriònics esclats d’ira i desesperació que segurament excitaran els devots de Nicolas Cage. El que no sembla tan clar és que Tosar desitgi emular la deriva grotesca que ha pres la carrera del protagonista de Leaving Las Vegas.