‘Fast & furious X’: Vin Diesel contra un Jason Momoa que vol destruir les famílies i el Vaticà

Les sequel·les més recents de Fast & furious van culminar la reconversió d’una pel·lícula de nínxol per a amants dels cotxes i el túning en una saga d’acció monumental a l’estil de Missió: Impossible. No hi havia límit: fins i tot vam veure alguns membres de la colla de Dom Toretto (Vin Diesel) passejant-se per l’espai en un cotxe tunejat. D’alguna manera, els responsables de Fast & furious X premen el fre i congelen aquesta escalada circense. Ara toca una història de venjança bastant rutinària i localitzada al planeta Terra.

Jason Momoa (Aquaman) hi interpreta un sociòpata de caricatura amb aspecte queer. La confrontació de l’antagonista amb els Toretto desprèn connotacions relliscoses, perquè els bons defensen la fe i la família (estesa, sí, més enllà del fet sanguini), mentre que el dolent es pinta les ungles, mata molt i bombardeja el Vaticà. La trama minimíssima permetria centrar-se en unes escenes d’acció que aclaparen sensorialment i alhora busquen robar un somriure més o menys perplex, però tot plegat sona massa reiteratiu, massa dramàticament nul i, sobretot, massa estirat i autoexplotador. La coralitat de la saga, sempre organitzada al voltant del patriarca, deriva en una proliferació de convidats intermitents. I acabar amb un cliffhanger sense entitat pròpia, que només remet a l'entrega següent, sembla una forma mandrosa (i també provocadora) d’explotar la curiositat de l’audiència vers la continuació, o les continuacions, que vindran.