'Los Fabelman': Spielberg i l’art d’imprimir la pròpia llegenda

En una escena aparentment anecdòtica de Los Fabelman, Steven Spielberg porta el seu jove alter ego a un cinema de barri on es projecta L’home que va matar Liberty Valance. En aquest western crepuscular, John Ford va exposar la seva concepció del cinema com a fàbrica de mites originaris. Un ethos que cristal·litzava en una mítica frase pronunciada per un periodista que recordava el crepuscle de l’Amèrica primitiva (encarnada per John Wayne) en mans del progrés social i tecnològic que representa James Stewart. “Quan la llegenda esdevé un fet, imprimeix la llegenda”, afirmava el reporter interpretat per Carleton Young.

La força mitològica i melancòlica del cinema de Ford impregna cada fotograma de Los Fabelman, en particular un passatge en el qual el jove protagonista rep l’encàrrec d’editar una home movie familiar. Davant d’una rústica taula de muntatge (som a la dècada de 1960), el Sammy decideix retallar les imatges que revelen la infidelitat entre la seva mare i un amic del pare. Enfrontat als fets, el noi es decanta per imprimir la llegenda de l’harmonia familiar, tot i que les escletxes d’aquesta mentida supuraran per sempre en la vida del clan. Així, davant del trauma de la ruptura dels pares, Spielberg reivindica el cinema com un art de l’emoció, font de fantasies i il·lusions, receptacle de crues veritats històriques i, alhora, un reflex augmentat de la realitat.

Steven Spielberg invoca Ford, però també se’n desmarca flagrantment. Allà on el director de Centaures del desert esculpia la llegenda de la nació nord-americana, l’autor d’E.T., l’extraterrestre es decanta per mitificar el seu propi itinerari vital, entès com a font d’inspiració seminal per a la seva obra... i per al conjunt del cinema de Hollywood. Quan Spielberg decideix posar en escena l’arxiconeguda història de com va néixer com a cineasta rodant un xoc de trens de joguina, el pare d’Indiana Jones està reclamant un ampli llegat fílmic, perfectament visible a Super 8 de J.J. Abrams, a la sèrie Stranger things o a la recent Ruido de fondo de Noah Baumbach. En definitiva, Los Fabelman desplega un gest de narcisisme suprem que el Rei Mides de Hollywood embolcalla amb la desarmant tendresa de sempre. Una emotivitat que esquiva el sentimentalisme, per un pèl, gràcies a la contenció llambrejant i trencadissa de Michelle Williams, que sublima l’arquetip de la mare devota, sotmesa als sacrificis imposats per una societat conservadora.

Los Fabelman existeix per commoure els devots de Spielberg, com jo mateix. Embadalit pel seu cinema, un dia de mitjans dels anys 80 vaig agafar la bici per anar a la biblioteca de Cerdanyola del Vallès i allà vaig trobar una biografia del director d’Encontres a la tercera fase, un llibre que va esdevenir la meva iniciació en l’escriptura sobre cinema. Tots tenim dret a imprimir la nostra llegenda.