La vida d’Eugenio no va ser una comèdia, sinó un drama salpebrat d’humor

De vegades, els biopics són cosa de dos. Saben aquell no solament tracta d’Eugenio, l’impassible rei dels acudits que va començar a despuntar a la Barcelona tardofranquista, sinó també de la seva primera muller, la cantant Conchita Alcaide. Amb la relació de la parella com a eix, el realitzador David Trueba (Soldats de Salamina) i el guionista Albert Espinosa (Polseres vermelles) mostren la progressiva transformació del protagonista: joier, membre d’un duet musical i humorista turmentat per la por escènica que acaba assolint un èxit enorme.

Saben aquell és més un drama romàntic amb humor (trist?) que no pas una comèdia. Algunes bromes esquitxen les primeres escenes de descobriment romàntic i de temptatives d’encaixar en l’amor i en l’art. Posteriorment, els acudits matisen la gravetat de les dificultats econòmiques i dels desencaixos en les maneres de relacionar-se. Trueba i el seu equip no pretenen resoldre l’enigma Eugenio: en qüestionen les conductes sense fer sang i opten per tractar amb pudor unes nits que potser anticipen els seus excessos posteriors. S’opta per una narrativa visual discreta, que acompanya sense estridències tant els treballs actorals com els (apreciables) esforços logístics de reconstrucció històrica. Aquesta renúncia a dopar el relat amb espectacularitats artificials potser dificulta que el visionament del film esdevingui memorable, però segurament l’acosta a la realitat de les vides que s’intenten conjurar.

La tragèdia entre rialles d’Eugenio, "el català trist per antonomàsia"