Les esbojarrades aventures de Michel Houellebecq a les Antilles Franceses

El punt àlgid de la tercera col·laboració cinematogràfica entre el cineasta Guillaume Nicloux i el Michel Houellebecq actor és un concurs d'imitadors del també escriptor que se celebra a l'illa de Guadalupe, on el protagonista ha acudit per promocionar la seva última novel·la. Fa dècades que Houellebecq ha esdevingut un personatge mediàtic a qui li encanta posar-se en escena, una habilitat que Nicloux va decidir explotar al cinema en forma de comèdies híbrides en què l'autor de Plataforma s'interpreta a ell mateix en contextos improbables. Aquest cop li sumen una col·laboradora, la còmica Blanche Gardin, amb qui s'embarca en aquest viatge ple d'imprevistos per un territori d'ultramar.

Nicloux vol fer una comèdia popular i esbojarrada que, paradoxalment, fora de França esdevé, amb les seves cites a Michel Onfray i Alain Finkielkraut, i els cameos de Françoise Lebrun i Gaspar Noé, un film per a iniciats. El director aposta per un humor postcolonial en què, en mig d'acudits una mica suats sobre els arquetips racials i els conflictes entre metropolitans i antillans, destaca algun recurs graciós com el del xofer que practica la resistència lingüística parlant sempre en crioll als parisencs. Al costat d'una loquaç Gardin, Houellebecq no parla gaire (que ningú s'esperi declaracions polèmiques) i es deixa portar amunt i avall. I sí, fins i tot en un film irregular i amb aquest mínim esforç, funciona com a agent còmic.