Una esbojarrada Jennifer Lawrence al rescat de la comèdia sexual i romàntica

No fa tant una de les reines de la pantalla gran, la comèdia nord-americana, ha estat desplaçada pels blockbusters d'acció en l'agenda de les grans productores. Tanmateix, alguns títols intenten mantenir viva la flama del romanticisme lleuger cada temporada. L'aposta d'aquest estiu, Sin malos rollos, l'encapçala una Jennifer Lawrence en un registre inusual. Encarna la Maddie, una treballadora precària aclaparada pels deutes que accepta una proposta de feina poc ortodoxa: respon a la demanda d'uns pares sobreprotectors que busquen una noia per seduir el seu fill, en Percy (Andrew Barth Feldman), ja que els preocupa que arribi verge a la universitat.

Sin malos rollos sobta per aquest plantejament més propi de les comèdies sexuals de fa quinze o vint anys, on la pèrdua de la virginitat d'un personatge masculí era l'objectiu que feia avançar la trama. I sorprèn encara més que la seva recontextualització als temps actuals funcioni d'allò més bé i refresqui el gènere. L'altra novetat és com la pel·lícula planteja de forma creïble, divertida i oberta, dins dels paràmetres sempre conservadors de Hollywood, aquest apropament entre una dona que ja ha deixat enrere la vintena i un noi de 19 anys, però encara a la postadolescència en termes sexoafectius.

Més bon guionista que director, Gene Stupnitsky aconsegueix casar l'humor groller i a estones hilarant de la comèdia sexual i la tendresa de la comèdia romàntica en una pel·lícula que acaba abordant amb maduresa els sentiments dels dos protagonistes, entre els quals s'estableix una química innegable. Per reblar-ho, som davant d'una de les poques produccions de Hollywood amb certa consciència de classe obrera, amb una protagonista que odia els rics i arremet contra les dinàmiques de la gentrificació. Lawrence no es talla a l'hora de ficar-se en la pell d'aquesta dona espavilada i desinhibida.