'Eo': faula d'un burro innocent i un bon grapat de trossos d'ase

Quan Jerzy Skolimowski ens presenta el ruc Eo, l’ase que protagonitza la seva última pel·lícula, impetuós, donant voltes per la pista d’un circ tenyit de llum vermella, ens avança que la vida d’aquest animal, a diferència de l’assossegada i malenconiosa mirada del Baltasar de Robert Bresson, serà tan trepidant com la d’un heroi d’acció, sense alè ni descans. De la mateixa manera que el mestre francès feia a A l’atzar, Baltasar, i tal com van fer-ho abans poetes d’èpoques diverses, d’Isop a La Fontaine, Skolimowski fa servir a Eo un animal per parlar dels homes en clau moral, fent de l’innocent ull de l’ase el mirall de les nostres passions i els nostres defectes.

Com Baltasar, Eo passa per les vides dels humans trotant al ritme de la roda de la fortuna i ens observa des d’una posició inaudita. El món actual no és el mateix món que el de Baltasar, però la imatge que ens torna la calidoscòpica mirada d'Eo també mostra els homes com un bon grapat de trossos d’ase: cruels i narcisistes, inconscients i cecs davant un món en flames que frega l’apocalipsi. Per això, quan el ruc recorda la suavitat de la seva antiga propietària deixant caure una llàgrima furtiva, després de ser separat a la força de les seves carícies, les seves emocions magnificades rememorant aquesta estima ens parlen de l’amor com un paradís perdut, que ni l’animal ni els humans podran mai recuperar.