Una emocionant crònica sobre el llegendari Mauricio Aznar

La estrella azul és la història d’un trobador que ha perdut la fe en els seus versos i viatja a Santiago del Estero, Argentina, per reconnectar amb la música i amb si mateix. També és la història de Mauricio Aznar (1964-2000), líder dels Más Birras, en un moment de la seva vida en què va retrobar-se amb una idea de creació que el va fer feliç. Entre la faula d’aprenentatge i convivència i el biopic musical, doncs, Javier Macipe restitueix i ret homenatge a una figura essencial del rock & roll aragonès sense peroracions ni artificis gratuïts. Més aviat el contrari, perquè a La estrella azul tot és diàfan i alhora poètic, i el relat biogràfic s’impregna d’una emoció realment autèntica en tant que recupera l’esperit del protagonista i evita replicar les fites de la seva existència com malauradament solen fer els biopics en general. El respecte de Macipe amb el Mauricio, amb la chacarera, la música folklòrica que va fascinar l’aragonès en l’últim tram de la seva vida, amb la relació amb l'argentí Carlos Carbajal, el pare de la chacarera, i la presència de moltes persones que el van conèixer són, de fet, les principals eines amb les quals el cineasta construeix la pel·lícula. Vorejant la imatge documental, conscient del material que treballa i amb una confiança sorprenent per a un debutant, Macipe ha signat un d’aquests films que perduraran en la memòria del gènere. A l’alçada del seu protagonista.