Si un ésser estimat tornés de la mort, què faries?

Els protagonistes de La pitjor persona del món (Joachim Trier, 2021), Renate Reinsve i Anders Danielsen Lie, encapçalen el repartiment d'aquest drama noruec en què Thea Hvistendahl repensa el cinema de zombis a partir d'una novel·la de l'escriptor suec John Ajvide Lindqvist, autor de Deixa'm entrar. A Descansa en paz tres famílies s'enfronten al retorn d'éssers estimats morts recentment després que un estrany fenomen sacsegi Oslo. La Tora retroba de nou a casa la seva parella de tota una vida després d'haver assistit al seu funeral; la família de l'Eva no entén com la seva esposa i mare ha reprès la consciència quan ja l'havien declarat morta a l'hospital, i l'Ana i el seu pare faran el possible per recuperar el fill petit del cementiri.

En els tres casos, els protagonistes, encarnacions diverses de l'amor filial, maternal i de parella, encaren un dilema. ¿Acullen persones estimades de nou vives o no-morts? És a dir, són davant de retornats, d'algú ressuscitat dins d'una carcassa putrefacta, o de zombis típics, morts el cos dels quals segueix funcionant? Hvistendahl es desmarca del cinema de zombis més estereotipat des de l'inici, en un relat sense ensurts ni sobresalts, d'una sobrietat exemplar en el to, la fotografia i el desplegament dramàtic, que cou aquest conflicte a foc lent, per endinsar-se en l'escenari més pertorbador en el cas dels no-morts. Seríem capaços de seguir estimant aquesta persona sigui com sigui?