La pel·lícula que confirma el bon moment del cinema en gallec

Des de fa ja més d'una dècada, l'anomenat Nou Cinema Gallec s'ha consolidat en festivals i circuits alternatius amb una concepció molt clara de la pràctica fílmica, que a partir d'una idiosincràsia cultural pròpia i irrenunciable ha conformat una de les propostes més potents de cinema d'autor a la Península. O corno, segon llargmetratge de la directora basca establerta a Galícia Jaione Camborda, parteix de les coordenades del Nou Cinema Gallec per oferir-ne un exemple més narratiu de l'habitual, la història de la María, una llevadora i mariscadora a l'Illa d'Arousa a principis dels anys setanta que ha d'emprendre una fugida d'amagat de tothom després d'un incident greu.

Ja d'entrada, Camborda presenta la María amb una seqüència d'un part tan realista en la seva intensitat física i la seva durada que va provocar algun desmai al Festival de Sant Sebastià. L'expressivitat corporal dels cossos de les dones, palpable més enllà de l'erotisme i en sintonia amb la força de la natura que envolta els personatges, marca una pel·lícula que suposa el debut com a actriu de la ballarina Janet Novás. I, possiblement, va convèncer la presidenta del jurat que li va concedir la Concha d'Or a Sant Sebastià, la directora francesa Claire Denis, responsable d'una filmografia en què els personatges sovint són més eloqüents amb el cos que no pas amb les paraules. El títol fa referència a la banya del sègol, el conegut fong amb propietats al·lucinògenes que tradicionalment també s'utilitzava amb fins abortius. Perquè a partir de l'itinerari de la María entre Galícia i Portugal, O corno desplega un seguit de formes de suport mutu femení que es conformen en la clandestinitat i sense una mediació política. Alhora que reivindica el dret a decidir el moment idoni per exercir la maternitat de forma lliure i plena.