Fumata blanca: 'habemus' 'thriller' eclesiàstic trepidant
Cent vuit cardenals han d'escollir un nou Papa a 'Cónclave', el nou film de l'alemany Edward Berger
'Cónclave'
- Direcció: Edward Berger. Guió: Peter Straughan, basat en la novel·la de Robert Harris
- 118 minuts
- Regne Unit (2024)
- Amb Ralph Fiennes, Stanley Tucci, John Lightgow, Isabella Rossellini i Sergio Castellitto
La nova pel·lícula d'Edward Berger (Res de nou a l'oest) podria definir-se com Dotze homes sense pietat a la Santa Seu, ja que converteix el tancament dels cent vuit cardenals que han d'escollir un nou Papa en un thriller de presumptes ressonàncies morals. Cónclave no és, però, un film dialèctic sobre la confrontació de punts de vista oposats a través de la paraula, com l'aspra pel·lícula de Sidney Lumet, sinó una obra que mai perd de vista el seu origen popular (està basada en la reeixida novel·la homònima de Robert Harris) ni la seva vocació d'entreteniment pur i sense prejudicis.
De fet, si alguna cosa es pot criticar al film de Berger és un contrast excessiu entre una forma solemne i preciosista, marca de la casa, i una narrativa juganera i tendent al fulletó que compensa l'escassa profunditat dels seus plantejaments (els esquemàtics discursos sobre la necessària renovació de l'Església) amb una estructura addictiva, organitzada a partir de l'encadenament febril d'esdeveniments i girs de guió trepidants o, directament, delirants (aquest final!).
Cónclave és, doncs, un solvent i entretingut thriller polític-religiós d'aspecte impecable i narrativa fulletonesca que, a vegades, sembla prendre's massa seriosament a si mateix. És llavors quan es troba a faltar la mirada d'un cineasta que hauria tret més profit del component camp i una mica surrealista dels rituals, litúrgies i estètiques associats a un esdeveniment eclesiàstic de tal magnitud, i tan misteriós. Berger aprofita al màxim, això sí, un elenc actoral internacional aclaparador liderat per un Ralph Fiennes capaç d'expressar en el mateix pla una fortalesa moral indestructible i una angoixant crisi de fe, i en el qual destaquen Sergio Castellitto en clau caricaturesca i una Isabella Rossellini feliçment d'actualitat després de la seva aparició a La quimera.