Comèdia i filosofia contra el terror de Javier Milei

Té tot el sentit del món que els protagonistes de Puan, guanyadora dels premis al millor guió i interpretació principal (Marcelo Subiotto) al Festival de Sant Sebastià, siguin professors titulars de filosofia política, l'un hobbesià i l’altre partidari de Spinoza, perquè la pel·lícula de María Alché i Benjamín Naishtat és, sobretot, una reflexió sobre l’statu quo d’una Argentina transformada en un esquizofrènic laboratori polític des de fa massa temps. Més enllà dels postulats filosòfics dels principals teòrics de l’estat modern –en un moment de la història en què les monarquies absolutistes estaven conformant-se a Europa–, al film trobem les vides dels professors Marcelo Pena (Subiotto) i Rafael Sujarchuk (Leonardo Sbaraglia), un company nouvingut d’Alemanya amb el qual competirà per la plaça de catedràtic. També, i no menys important, la terrible pregunta que arriba cada final de mes com un calfred que recorre l'espinada: “Vosaltres ja heu cobrat?”

Cal recordar que Puan és el nom col·loquial de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires, que a la pel·lícula d’Alché i Naishat, en un d’aquests brillants exercicis metonímics que permet el cinema, es transforma en un bastió de dignitat i resistència. Com a inesperat heroi, el professor Pena, estereotip (però tan cert) de professor íntegre i sense gaires destreses socials, s’ha d’enfrontar a la resignació amb què ha viscut els últims anys, que el situa en desavantatge contra el seu rival. Si els frecs intel·lectuals i els acudits sobre aquest tema són una de les virtuts del guió de la parella de cineastes, l’actuació de Subiotto, d’una colpidora vulnerabilitat, sens dubte arrodoneix una proposta sobre les estratègies de l’Estat per desplegar el seu terror i sobre la sobirania del poble per combatre’l.