‘El caso Padilla’: l’enigmàtic èxtasi autoinculpatori d’un poeta a la Cuba de Castro

L’any 1971, després de ser retingut durant més d’un mes per la policia cubana, el poeta Heberto Padilla va fer una llarga declaració en què va autoacusar-se (i va acusar els seus amics) d’actes i actituds contrarevolucionàries. El seu parlament va generar estupefacció i indignacions diverses, algunes de les quals se superposaven (¿el govern havia forçat l’escriptor a fer aquella escenificació i ell hi havia inoculat dosis de paròdia?). El cineasta Pavel Giroud parteix d’una gravació inèdita d’aquell acte semipúblic per construir un thriller de la realitat que, alhora, mira de respectar el protagonista i dimensionar la seva obra literària.

Giroud podria haver usat el llibre de memòries de Padilla com a descodificador, podria haver buscat correspondències de cada gest i cada paraula amb les explicacions posteriors del poeta, però opta per deixar espais generosos a la incertesa. El film es compon d’extractes de la filmació original, il·lustrats i comentats a través d’altres elements (fotografies, poemes, declaracions de companys com Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa) que contextualitzen els fets i suggereixen una interpretació sense pretendre fixar la veritat. Cada espectador ha de completar els espais buits, els enigmes darrere les imatges, a partir de la seva imaginació i els seus marcs mentals. I el resultat, breu i àgil, sembla una extensió volàtil, esquiva, de la inclassificable performance que dona origen al film.