'Blitz': la invisibilitzada experiència negra durant la Segona Guerra Mundial

Pot resultar sorprenent que Steve McQueen, el responsable de títols com Hunger, Shame i 12 anys d'esclavitud i un dels cineastes més estimulants del panorama actual, firmi un drama d'aires tradicionals ambientat en el Londres de la Segona Guerra Mundial. Amb Blitz, McQueen entronca amb el mestre Terence Davies en la seva evocació clàssica però en cap cas acadèmica de l'experiència popular dels britànics durant el conflicte bèl·lic que troba en la música popular una de les seves màximes expressions. I, sense subvertir aquest alè clàssic, introdueix en aquest imaginari històric la invisibilitzada experiència afrodescendent. De manera que aquesta pel·lícula produïda per a Apple TV+ no està tan lluny de Small axe, l'esplèndida sèrie que va firmar per a la BBC.

Blitz se centra en una mare soltera de classe treballadora (la sempre convincent Saoirse Ronan) que envia el seu fill (el debutant Elliott Heffernan) al camp per protegir-lo dels bombardejos. Però el menut s'escapa del tren i emprèn les seves pròpies desventures per tornar amb la mare, en un trajecte en què també pren consciència de la seva condició racialitzada. Esplèndida en la recreació de l'època, l'espectre de tribulacions dels personatges és divers, i fins i tot inclou un episodi dickensià, en un registre grotesc, comandat per Stephen Graham. Però això també genera una certa dispersió del nucli dramàtic que acaba penalitzant el potencial emotiu del film. Blitz també suposa, per cert, el descobriment del vessant com a actor del músic Paul Weller, aquí com a pare i avi dels protagonistes.