'Babylon': una 'La La Land' més amarga, viciosa i grotesca

Amb el títol de Hollywood Babilonia, el cineasta underground Kenneth Anger va publicar la crònica de xafarderies més famosa de la indústria del cinema dels Estats Units. Damien Chazelle, responsable de La La Land, parteix d'aquesta visió de la cara oculta del Hollywood més desenfrenat i viciós per dur a terme un altre retrat de la naturalesa destructiva de la fàbrica dels somnis, molt més agre, obscur i grotesc que el seu famós musical amb Emma Stone i Ryan Gosling. Com a La La Land, seguim la trajectòria d'una parella de joves que somnien a esdevenir estrelles, ara en el Hollywood del pas del mut al sonor. El primer segment del film ens submergeix en una festa orgiàstica a la mansió d'un magnat que encapsula amb estètica manierista aquesta visió del món del cinema com una Babilònia consumida pels seus propis excessos.

Babylon també plasma el desgavell d'aquest període de transició amb algunes idees brillants: el caos dels rodatges presentat al ritme d'una comèdia slapstick o la possibilitat de copsar, malgrat tot, un moment de pura epifania fílmica amb l'última llum del capvespre. Carta d'odi ressentit a una indústria que, tanmateix, no deixa de fascinar-lo, la proposta de Chazelle trontolla pel mateix vici que ell denuncia: una entrega a la sobrecàrrega i l'excés continus rematada per un discurs populista i la necessitat puritana de castigar els personatges que sacrifiquen la seva innocència inicial a l'altar de l'èxit.