'Avatar. El sentit de l’aigua': un espectacle mai vist... i una història que ens sabem de memòria

Abans, les superproduccions es caracteritzaven per aixecar decorats gegantins i mobilitzar centenars o milers de persones dins del pla. James Cameron ha conegut aquesta època i ha contribuït a la tradició amb obres d’escala èpica. Curiosament, el director que es va autoproclamar “rei del món” al recollir l’Oscar a la millor direcció per Titanic ha sigut també el que més ha fet per canviar el paradigma: tant Avatar com la seva flamant seqüela, El sentit de l’aigua, es capbussen tan profundament en les textures sintètiques tridimensionals que ens fan preguntar si, més que com a recitals d’efectes visuals, no hauríem de referir-nos a elles com a cintes d’animació. De retruc, això ha provocat que les pel·lícules més cares de la història ja no es mesurin en les hectàrees de plató que ocupen, sinó en el grapat de discos durs que omplen.

La dècada i escaig que la separa de l’estrena d’Avatar amb prou feines repercuteix en l’esperit continuista d’El sentit de l’aigua, que calca l’estructura de descobriment i integració en una comunitat del film original, aplicant-la a l’exhumà Jake Sully i a tota la seva família na’vi, que ha d’abandonar el bosc a causa d’un nou atac terrícola i buscar refugi en el clan marítim dels metkayima. El canvi de fauna i flora dins el planeta Pandora permet a Cameron tornar als ambients líquids que tan bé coneix des dels dies de Piranya 2 i Abyss, i la prole del protagonista introdueix conflictes paternofilials i iniciàtics típics de l’adolescència, exposats amb tal absència d’ironia que no podem sinó disculpar-ne (fins a cert punt) el traç gruixut. Aquest conservadorisme dramàtic assenyala com a superficial l’aura visionària d’un projecte que sovint confon espectacularitat amb bellesa, tecnologia amb estètica. Aclapara, però està condemnat a caducar: les proeses d’El sentit de l’aigua només tindran sentit fins que se les endugui l’onada en (encara més) alta definició de la següent entrega de la saga, prevista per al 2024.