La construcció d’un monstre anomenat Donald Trump

Si hi ha un fil que uneix els punts en l’aparentment dispersa filmografia de l’iranià Ali Abassi aquest és, sens dubte, la mirada (fascinada?) de la societat envers el que és monstruós. Això era tangible a Border, pel·lícula que posava en escena la vida sexual dels trols i, també, a Holy spider, revisió crítica del cas d’un assassí en sèrie de prostitutes a la ciutat santa de Mashhad, saludat com un heroi pels sectors més fanàtics de la societat. No ens ha de sorprendre, doncs, que Abbasi s’hagi interessat en Donald Trump, possiblement una de les figures més grotesques que han donat els Estats Units.

Aplicant els codis de les històries d’origen a través de les quals la cultura popular ha volgut (sobre)explicar les seves icones més destacades, The apprentice comença presentant-nos un Trump jove, ambiciós però encara imberbe, que pren bona nota de les lliçons que li dona el seu mentor, l’advocat Roy Cohn, a qui el film mostra com una figura tràgica que construí una aura agressiva i implacable per ocultar la vergonya que li causava la seva homosexualitat, trobant en Jeremy Strong (el Kendall Roy de Succession) l’actor perfecte perquè aflori el patetisme d’un personatge profundament antipàtic. En canvi, el Trump que Sebastian Stan mimetitza prodigiosament segueix un procés dramatúrgic invers: a mesura que la seva fortuna creix, l’empresari i futur cap d’estat es buida de tot signe d’humanitat fins a esdevenir un estrident receptacle de la gangrena ultraliberal.