‘Ant-Man i la Avispa: Quantumanía’: Marvel es casa amb el model de ‘Star Wars’

Ant-Man, The Wasp i la seva família de genis científics i herois inesperats tornen a introduir-se en el reialme quàntic, ara per aturar una amenaça colossal: un destructor de línies temporals senceres que intenta fugir de la seva presó subatòmica, potser perdent encant durant el procés. En un context d’acció fantàstica a gran escala, amb molta mortaldat i sacrificis, els llampecs d’humor que han caracteritzat els personatges semblen un xic fora de lloc.

Els responsables de Marvel Studios tornen a topar amb dificultats per plasmar visualment els mons que imaginen. En alguns moments, els protagonistes semblen perduts per espais difuminats i inconcrets com el fons desenfocat d’una videoconferència. Això genera estranyesa, però l’adhesió al model de Star Wars facilita que l’audiència se senti en un territori acollidor: a més de mostrar-nos l’habitual sabotatge de dispositius tecnològics (amb l’Estrella de la Mort i els seus operaris sempre en el record), se’ns relata una rebel·lió contra la tirania que remet a la saga dels Skywalker. Pel camí, trobem alguna brometa i alguna agitació (el socialisme potser no està tan malament com diuen, la revolta de col·lectius considerats subalterns pot ser legítima encara que utilitzi la violència). És difícil sentir entusiasme pel resultat, però més d’un espectador agrairà que la pel·lícula sigui més àgil i breu que Wakanda forever, on ressonava encara més feixugament el superheroisme tràgic definit a The Avengers: Endgame.