La comèdia romàntica d'Aitana (i Netflix) és tan efectiva com previsible

Després d’estrenar La última a Disney+, Aitana continua construint la seva carrera com a estrella de plataforma amb Pared con pared, remake de la comèdia romàntica francesa Tras la pared. Pared con pared és, abans que res, un vehicle estel·lar per a la cantant i, com a tal, compleix la seva funció com un rellotge suís: de manera tant infal·lible com previsible. Com els va passar a tantes altres artistes musicals trasplantades a la pantalla –de Barbra Streisand a Lady Gaga–, els personatges amb què Aitana inicia la seva carrera actoral són miralls en què es reflecteix la seva imatge pública com a cantant. Així, en aquest film dirigit amb ofici per Patricia Font (El mestre que va prometre el mar), Aitana és Valentina, una aspirant a pianista que, per descomptat, amaga al seu interior un desbordant talent musical.

La premissa és original –Valentina i el seu veí comparteixen una fina paret a través de la qual se sent tot i, a poc a poc, inicien una relació sense conèixer-se físicament–, els secundaris tenen gràcia –és inversemblant que Miguel Ángel Muñoz sigui un esnob director d'orquestra, però ho defensa amb convicció–, i els equips d'art, fotografia i vestuari ho han empaquetat tot amb un embolcall impecable. Això no evita que el resultat final acabi sent més fred que una transacció bancària –o que un càlcul d'algorisme–, ni la sensació que a l'estrella principal li hagués anat millor, en els seus esforçats inicis interpretatius, un personatge que no es passés la meitat de la pel·lícula parlant a una paret.