El geni del cinema coreà ens convida a buscar pis nou

[Podeu consultar les projeccions en català en aquest enllaç.]

La no-precisament-última pel·lícula de Hong Sang-soo (en té dues més d'acabades i qui sap quantes a punt de sortir del forn) té com a punt de partida un pensament amb el qual tothom es pot identificar. Es tracta d’aquell flaix que ens passa pel cap quan visitem el pis d’algun amic o conegut i ens projectem a nosaltres mateixos vivint allà, en un espai diferent que podria canviar la nostra existència de manera subtil o definitiva. Això és més o menys el que li passa a Byungsoo, l’enèsim director de cinema protagonista de l’obra hongiana (amb les faccions de l’habitual Kwon Hae-hyo), quan visita una antiga amiga que ara és propietària d’un petit edifici.

Poc després, veiem el cineasta vivint en un dels pisos, i més endavant en un altre, en companyia de diferents dones que desperten el recel de la propietària (i potser examant?). No importa si el que veiem a A dalt de tot és real o imaginari, perquè Hong torna a demostrar el seu geni per endinsar-nos en un laberint de vides possibles i paral·leles amb tanta gentilesa que ni tan sols se’ns acudeix preguntar-li pel camí de tornada. A més, el film conté una de les millors seqüències de la seva filmografia recent (aquella en què Byungsoo explica, amb una candidesa desarmant, com Déu se li va aparèixer per convèncer-lo que no deixés de fer pel·lícules) i un moviment sísmic en els costums dels seus personatges, que ara prefereixen emborratxar-se amb vi en comptes de soju.