Crisi d’identitat en una família d’homes divorciats
Griffin Dunne protagonitza l’agredolça comèdia indie ‘Ex maridos’, de Noah Pritzker
BarcelonaEl divorci és hereditari? A la família del Peter (Griffin Dunne) ho sembla. Els seus pares es divorcien després de 65 anys casats; la seva dona (Rosanna Arquette) es vol divorciar d’ell després de 35 anys i dos fills en comú, i el seu fill gran (James Norton), un antic nen prodigi que treballa de cambrer, celebra el viatge de comiat de solter amb els amics tot i que la seva promesa ha decidit anul·lar el compromís. L’últim que necessita ara és que el Peter s’apunti a última hora al viatge, decidit a reforçar el vincle amb els seus fills, tant si ells ho volen com si no. Així arrenca Ex maridos, la comèdia de Noah Pritzker que divendres arriba a la cartellera després de passar per l’Americana i el Festival de Sant Sebastià. Un psicodrama familiar melancòlic i tendre sobre homes immadurs que semblen perduts sense una dona al seu costat.
Pritzker es va inspirar en el divorci dels seus pares. "Es diu que ets un nen del divorci si els teus pares es divorcien quan ets petit, però els meus germans i jo ja érem grans així que, mig de broma, dèiem que érem homes del divorci", diu el director a través de videoconferència. "És una sensació estranya, trista i alhora humorística, viure com a adult una cosa que et fa sentir com un nen. Jo vivia a 4.000 quilòmetres dels pares, tenia nòvia i estava a punt de formar una família, però, així i tot, vaig experimentar una regressió psicològica; no podia deixar de pensar en el matrimoni dels meus pares i d’aquí va sorgir el personatge del Peter, que em semblava més interessant que la meva experiència".
Per interpretar-lo, Pritzker va pensar en Griffin Dunne, el protagonista d’un parell de pel·lícules icòniques dels anys 80: Un home llop americà a Londres (1981) i, sobretot, Quina nit! [After hours], l’al·lucinat viatge al fons de la nit novaiorquesa que Martin Scorsese va rodar el 1985. "Em va atrapar l’originalitat i l’audàcia de la pel·lícula, aquesta barreja de tons del cinema de Woody Allen i de certes pel·lícules franceses per les quals em dedico a aquest ofici –explica Dunne–. És una pel·lícula molt divertida, però alhora té una pulsió melancòlica. Feia molt de temps que no llegia un guió com aquest". Per a Dunne no va ser difícil posar-se en la pell del Peter: ell també és pare –de l’actriu Hannah Dunne– i fill de pares divorciats. "I evidentment puc aportar la meva experiència vital al personatge, perquè soc molt més gran que el Noah i he tingut més amants que ell", deixa caure, més sorneguer que fatxenda.
El final de l'amor
En el rerefons d’aquesta història d’homes trencats i relacions finites hi ha la pregunta de si un amor que s'acaba és necessàriament fallit. Pritzker ho compara amb escriure un guió. "Fins i tot si no s’acaba convertint en pel·lícula, és una experiència molt valuosa", diu el director. "No crec que el Peter i la seva dona pensin en la seva relació com un fracàs: el problema és que ell és incapaç d'entomar els canvis. La seva identitat estava basada en ser marit, fill i pare i no sap gestionar que els seus fills hagin crescut i no el necessitin". Són "temps confusos per als homes", afegeix Dunne, que veu com els matrimonis s’escurcen i "el compromís i la permanència de les relacions són problemes existencials amb què tots hem de lidiar".
Un dels atractius d’Ex maridos és retrobar Griffin Dunne al costat de Rosanna Arquette, els dos actors principals de Quina nit!, que ja s’havien trobat en altres pel·lícules abans i després d’aquell emblemàtic film. Bons amics des de fa anys, no els cal assajar la seva relació. “Ens limitem a reprendre-la allà on la vam deixar l’últim cop –diu Dunne–. Hem viscut moltes coses junts i tots dos tenim un parell de matrimonis a l’esquena, així que és fàcil simular que som una parella gran al final del matrimoni". L’actor revela, per cert, que Quina nit! va estar a punt de reviure fa poc com a sèrie d’Apple amb un nou repartiment: "Era una versió actualitzada a l’era de les xarxes en què el protagonista perdia el telèfon i això era el començament dels seus problemes. Teníem el guió i Scorsese feia de productor executiu, però el president d’Apple ho va liquidar perquè li semblava estúpid fer una sèrie sobre algú que perd el mòbil".
El nebot de Joan Didion
Quina nit! és, segurament, la pel·lícula per la qual es recordarà sempre Dunne, però està més satisfet del documental que va dirigir el 2017 sobre la seva tieta, l’escriptora Joan Didion. "Res m’enorgulleix tant com haver fet la pel·lícula mentre ella encara vivia i poder projectar-li al New York Film Festival, on va rebre l’ovació més llarga de la història del festival –diu–. Gràcies al documental van haver de reeditar llibres seus i el seu públic va rejovenir. Una de les imatges que sempre m’acompanyaran és de l’homenatge que li van fer un any després de morir a la catedral de Sant Joan, on són les cendres de la Joan i del seu marit i la seva filla. Vaig anar-hi amb metro i al mateix vagó hi havia 25 o 30 noies vestides de negre amb llibres de la Joan que també anaven a l’homenatge. I vaig sentir un cert orgull perquè tinc la sensació que el documental va ser la porta d’entrada als llibres de la Joan per a molts joves".