Com moltes de les pel·lícules contemporànies, 'El ángel', el nou treball de l’argentí Luis Ortega, fluctua per diversos gèneres cinematogràfics sense concretar exactament a quin pertany: ¿és un 'biopic'? ¿Un policíac d’autor? ¿Un film d’iniciació adolescent que ens parla d’una ovella esgarriada? Aquesta indefinició genèrica, cal dir, funciona a la perfecció en una obra en què el protagonista és també una figura ambigua, perquè el Carlitos, el criminal Carlos Robledo Puch –un dels assassins més sanguinaris de la crònica negra argentina després que matés durant la dècada dels 70 unes 11 persones, i amb només 20 anys–, està dibuixat sota la forma d’un querubí sensual i pertorbador, envoltat d’una aura fascinant.
Lorenzo Ferro, debutant, interpreta el personatge amb decisió i posant en escena una coreografia de gestos i mirades inquietants que sedueixen; i, de fet, aquesta ambivalència moral del llargmetratge és un dels seus punts forts, perquè, basculant entre l’admiració i el rebuig, evidencia la impossibilitat d’acostar-se a la imatge d’aquest criminal des d’una posició neutra. Ja la primera seqüència del film, en què es presenta el Carlitos ballant mentre sona El extraño del pelo largo, del grup La Joven Guardia, deixa clar que 'El ángel' busca modelar un artefacte pop i un mite propi, allunyat de qualsevol idea preconcebuda.