'Como la vida misma', dramot familiar entre Nova York i Andalusia
El director Dan Fogelman acumula cert prestigi gràcies a This is us, una sèrie dramàtica que entremescla les històries del passat i el present del grup familiar protagonista. Una idea semblant estructura Como la vida misma, un dramot que ressegueix els amors i les pèrdues sempre intenses de tres generacions d'una mateixa família que s'escampa entre els Estats Units i Espanya per allò de les coproduccions internacionals. El film recorda en aquest sentit el pitjor de la moda de les històries creuades que va dominar el cinema al tombant de segle, amb aquells girs de l'atzar tan forçats i la voluntat que totes les trobades entre els personatges fossin d'alta transcendència. Fogelman desaprofita un repartiment en què es barregen noms com Oscar Isaac i Laia Costa o Àlex Monner i Annette Benning en un film carregat de sentiments que vol alliçonar-nos sobre la millor manera de viure una vida plena de tribulacions. En certa manera, Como la vida misma no està tan lluny d'El árbol de la sangre, però no transmet aquell frenesí desaforat de la pel·lícula de Julio Medem. Ans al contrari, les històries s'arrosseguen com un plom i el ventall de passions i traumes no resulten gens excitants. Fogelman ni tan sols aprofita bé els dos elements recurrents i més originals del film: la reivindicació del Bob Dylan dels anys 90 i el concepte acadèmic del narrador poc fiable.
