Comença el Canes del Me Too: nou dones acusen el productor Alain Sarde
El festival arrenca entre rumors de diverses acusacions d'abusos sexuals que podrien marcar aquesta edició
BarcelonaEl productor Alain Sarde, un dels reis del Festival de Canes, acaba de perdre la seva corona. Nou dones han acusat el productor de pel·lícules de David Lynch (Mulholland Drive) i Roman Polanski (El pianista) d'agressió sexual, assetjament i fins i tot de violació a una noia de 15 anys, segons publica la revista Elle. La majoria de les denunciants eren joves aspirants a actrius en el moment dels fets. Sarde té 72 anys i ha produït obres d'autors francesos com André Téchiné, Bertrand Tavernier i Claude Sautet. El 2009 la Cinemateca Francesa va dedicar-li una retrospectiva i Thierry Frémaux, director del Festival de Canes, el va qualificar de "mite". La seva última producció és del 2014 (Adeu al llenguatge, de Jean-Luc Godard).
Un dels testimonis és una actriu que es va reunir amb Sarde al seu apartament privat per obtenir un paper el 1985, quan tenia només 15 anys. Sota el nom fictici d'Elsa, l'actriu explica que Sarde va mostrar-li la casa i la va conduir al dormitori. "Immediatament vaig voler marxar... Però de sobte em va empènyer al llit i em va saltar a sobre. Recordo molt bé els seus llavis, la seva boca repugnant. Era lleig, tot i les seves mans ben cuidades. Va ser brutal! Encara sento la pressió del seu cos sobre el meu. Em va subjectar i em va violar", explica la dona, que durant els anys 90 i principis del segle XXI va treballar com a actriu en sèries de televisió.
Un altre dels testimonis és el de l'actriu Annelise Hesme, que el 2001 es va reunir amb Sarde per obtenir un paper i, en canvi, va rebre una proposta del productor per fer d'escort en una de les seves festes. "Em va explicar que li agradava tenir dones boniques i enginyoses com jo als sopars que organitzava per a actors, directors i distribuïdors. I va afegir: «Per descomptat, et pagaré, i si després hi ha algú que t'agrada, aleshores et toca a tu guanyar més diners aquella nit»", explica Hesme.
La resta de testimonis relaten situacions que solen començar amb la invitació al domicili personal del productor i que inclouen intents de seducció i diverses agressions sexuals. Sarde ha negat les acusacions "amb la més gran fermesa" a través de la seva advocada, Jacqueline Laffont. Segons Laffont, el productor "desaprova" els comportaments que descriuen els testimonis i li són "completament aliens". "Alain Sarde assegura que mai ha utilitzat la més mínima violència o coerció en les seves relacions amb dones, i que el consentiment sempre ha sigut essencial per a ell", diu Laffont.
El principi d'una gran onada?
Les denúncies coincideixen amb l'arrencada d'un Festival de Canes que es preveu marcat per la polèmica. El rumor sobre possibles acusacions a productors i directors francesos planava sobre els preparatius del certamen des de feia dies, i s'espera que les acusacions contra Sarde siguin el començament d'una gran onada del Me Too francès, que viu mesos molt intensos després de les acusacions contra figures com l'actor Gérard Depardieu i els directors Philippe Garrel, Benoît Jacquot i Jacques Doillon. De fet, coincidint amb l'inici del festival un centenar de noms de la cultura francesa han publicat un manifest al diari Le Monde que reclama una llei integral contra la violència sexual. Entre els firmants del manifest hi ha actrius de renom com Juliette Binoche i Isabelle Adjani, i escriptores que han denunciat els abusos soferts com Vanessa Springora i Christine Angot.
Conscient del context però sense voler pronunciar-s'hi es va mostrar dilluns el director del festival de Canes, Thierry Frémaux, durant una compareixença amb la premsa. Frémaux va admetre que havia dissenyat un festival per fugir de les polèmiques que hi havia hagut altres anys, com la presència de Johnny Depp en la inauguració de l'edició anterior, però va reconèixer que "això no vol dir que no n'hi hagi". També s'ha pronunciat la presidenta del festival, Iris Knobloch, que ha assegurat que "és quasi impossible" tenir un pla molt definit d'actuació en cas que hi hagi acusacions contra algun dels participants del festival. "Seria incorrecte, perquè no pots posar a tothom en el mateix sac", diu Knobloch, que distingeix entre una acusació penal i una feta a través de la premsa, o entre un cas de violació i comportaments immorals.
Fins ara l'única referència explícita als abusos sexuals del festival havia sigut, fa només uns dies, la programació in extremis del curtmetratge Moi aussi [Jo també], de l'actriu Judith Godrèche, que recull testimonis de víctimes de violència sexual. Godrèche és, precisament, qui va acusar el director Benoît Jacquot d'haver-la violat quan ella tenia 15 anys. Tot i que els fets han prescrit, ha presentat una denúncia.
Però els abusos sexuals només són un dels focus extracinematogràfics d'aquesta edició, que arrenca sota l'amenaça de vaga dels treballadors del festival, que reclamen augments de sou i un estatut especial de treballadors intermitents com el que s'aplica en altres sectors del món de l'espectacle a França. El convocant de la vaga és el col·lectiu Sous les Écrans la Dèche (Sota les Pantalles, la Misèria), que representa milers de treballadors del món del cinema, des de projeccionistes fins a programadors o encarregats de subtitular les pel·lícules. De les seves reivindicacions n'ha parlat Greta Gerwig, la presidenta del jurat d'aquesta edició, que inclou J.A. Bayona. "Estic clarament al costat de les organitzacions de treballadors –ha afirmat–. Espero que el festival i els treballadors arribin a un acord que sigui bo per a tots dos, perquè és important que la gent estigui protegida i tingui un salari digne". Unes hores després, un grup de treballadors es manifestaven davant de la catifa vermella mentre hi desfilaven els convidats a la sessió inaugural.
Inauguració en clau de comèdia absurda
Les polèmiques del Me Too han ressonat fins i tot en la inauguració d'aquesta edició, Le deuxième acte, la nova pel·lícula de Quentin Dupieux, mestre de la comèdia absurda. En aquest exercici extrem de metacinema en què els intèrprets entren i surten dels personatges constantment i s'emprenyen els uns amb els altres, un actor pot recriminar-li a un altre un comentari masclista, tot mirant de reüll a la càmera: "Però no veus que ens estan filmant? No pots dir una cosa així, que ens cancel·laran!". La premissa del film –un home (Louis Garrel) vol presentar-li un amic a la dona que l'intenta seduir insistentment (Léa Seydoux)– és només l'excusa per a un reguitzell de piruetes narratives sobre l'abisme de l'absurditat. El retrat dels actors com a criatures neuròtiques i narcisistes és el millor d'aquesta farsa delirant sobre el món del cinema, que no acaba de trobar la rialla en els seus salts mortals de guió però funciona com a mirall distorsionat de la fira de vanitats que és el Festival de Canes. I potser per compensar la crueltat del film amb els actors, la cerimònia inaugural ha inclòs l'homenatge a una de les grans actrius de les últimes dècades: Meryl Streep, que ha rebut una de les Palmes d'Or honorífiques d'aquesta edició. "Has canviat la manera de veure les dones, i també la manera en què ens veiem a nosaltres mateixes", li va dir a Streep una emocionada Juliette Binoche durant l'acte.