'Cold War', una tràgica simfonia de passió turmentada
Hi ha pel·lícules que són alhora gèlides i arrauxades. Fredes per fora però que bullen de febre per dins. És el que té explicar una història d'amour fou en el context del Teló d'Acer. ¿Com es plasma una relació de desig en aquest marc de repressió?
Pawel Pawlikowski continua el camí formal que va obrir amb Ida i l'eleva a un estadi encara més arriscat i rotund. Depuració formal, elegància estilística i una reflexió entorn de la recerca de les arrels més íntimes, en aquest cas a través de l'exorcisme intern que suposa explicar la relació dels seus progenitors a través de les contradiccions inherents a la situació del seu país d'origen.
'Cold War' és una història sobre les fronteres tant íntimes com polítiques i socials. Els protagonistes representen una manera de veure el món. El Wiktor (Tomasz Kot) és un músic que treballa per l'estat buscant joves talents musicals que representin l'esperit polonès. La Zula (magnètica i irresistible Joanna Kulig) és una de les aspirants. Ell té ànsia de llibertat; ella simbolitza l'autisme i la paràlisi. Mentre l'un avança, l'altre retrocedeix. S'estimen amb bogeria però estan condemnats a xocar i autodestruir-se. La llibertat enfrontada al sotmetiment en una espiral interminable d'amor i de mort.
El director utilitza la música per introduir-nos en l'univers de cada personatge. El folklore i les cançons populars poloneses enfront del jazz i la improvisació. I un tema, Rock around the clock, de Bill Haley, per experimentar la catarsi en una de les escenes visualment i emocionalment més aclaparadores del cine recent.
Potser de vegades no entendrem els personatges. Al capdavall, són marionetes tràgiques d'un sistema podrit del qual són víctimes. Però és la seva irrefrenable vulnerabilitat la que ens acaba atrapant. 'Cold War' és una simfonia de passió turmentada bonica i alhora tràgica. És un remolí de cruesa expressiva i un recorregut fantasmal per una Europa trencada.
