Cinema amb IA: llums i ombres d'una revolució imminent

BarcelonaAmb la perspectiva del temps, és fàcil situar els punts d'inflexió que han marcat la història del cinema. La primera projecció pública el 1895, el sorgiment del llenguatge cinematogràfic gràcies a genis com D.W. Griffith o Eisenstein, l'arribada del so i, posteriorment, del color i les càmeres digitals... Però no és tan fàcil encertar l'anàlisi quan els canvis encara s'estan produint. El 3D semblava que havia de revolucionar el cinema fa 15 anys i, tanmateix, la indústria i el públic se'n van cansar de seguida. Ara les mirades estan posades en la intel·ligència artificial (IA): què pot suposar per al cinema? Som davant d'un canvi de paradigma?

Per explorar les oportunitats creatives i els reptes que la intel·ligència artificial planteja al cinema ha nascut el +Rain Film Fest, el primer festival europeu de cinema generat amb IA, que se celebra principalment el dimecres 14 de juny a la Universitat Pompeu Fabra i que l'endemà tindrà una extensió en forma de xerrades i projeccions en el marc del Sónar +D. Al +Rain, que dirigeix Jordi Balló, s'hi projectaran 10 obres seleccionades a partir de 48 propostes, però l'exhibició és només una de les potes del festival, que vol ser també un petit simposi internacional sobre cinema amb IA en què participaran representants del món acadèmic, de la indústria i creadors audiovisuals. “És important no centrar-nos només en les pel·lícules i aturar-nos a pensar en la IA i en les implicacions ètiques, estètiques, polítiques, personals i col·lectives d'aquesta tecnologia transgressora i disruptiva”, apunta Anna Giralt Gris, responsable amb Alan Salvadó de seleccionar les pel·lícules que es veuran al +Rain.

Un esbiaix inevitable

Una de les problemàtiques del cinema amb IA és, com apunta Giralt Gris, l'esbiaix cultural que poden tenir les imatges. La millor manera d'apreciar-ho és a través d'una de les obres programades al +Rain, My word, de la directora Carme Puche, que reflexiona sobre aquest mateix tema a través d'un experiment senzill: demanar al programa que generi la imatge d'un metge. “En anglès, doctor no té gènere, però invariablement la màquina ens torna imatges d'homes blancs, i majoritàriament amb barba. I si posem women doctor, són sempre imatges de dones blanques i joves”. En el curt, veiem l'evolució de la demanda feta i les imatges generades en el procés fins a arribar a la buscada, la d'una metge de raça negra de prop de 60 anys. Que costi tant generar-la fa evidents els estereotips implícits. “La tecnologia per generar imatges no treballa sobre el no-res, sinó a partir de patrons que generen bases de dades. I si beuen de les imatges del món, arrosseguen els estereotips del món”, resumeix Puche.

La mirada crítica sobre la IA és una de les tendències detectades per Giralt Gris i Salvadó en les obres rebudes i que ells han potenciat en la programació del +Rain. “Si no entenem la tecnologia, no entendrem els problemes que pot generar aquesta tecnologia en un estat tan embrionari”, diu la programadora. Hi ha creadors, com ara els guionistes en vaga de Hollywood, que veuen la IA com una amenaça i demanen límits a la seva utilització en sèries i pel·lícules. “Circula una narrativa falsa sobre com la IA convertirà els guionistes en una mena de correctors d'estils d'històries generades automàticament, però el que hem d'entendre és que són els executius els que volen estalviar diners, no la tecnologia –apunta Giralt Gris–. Al final, els problemes de la IA tenen a veure amb el model de societat extractiva i explotadora en què vivim, no amb una tecnologia que simplifica tasques rutinàries com la transcripció i que té el potencial d'ajudar la gent creativa a crear millor i fer coses diferents”.

IA, doblatge i 'copyright'

La IA preocupa també als dobladors. Circulen per la xarxa exemples de doblatge automàtic en què l'ésser humà no intervé. La qualitat no és ni de bon tros equiparable a un doblatge tradicional, però les alarmes del sector ja han començat a sonar. Tanmateix, Jacques Barreau, executiu de doblatge a TransPerfect Media i gran defensor del potencial de la IA aplicada al doblatge, creu que els actors continuen sent necessaris. “La màquina encara no pot actuar sola –diu–. Pot substituir una veu per una de nova, però no l'emoció i l'aspecte cultural de la interpretació. D'aquí 10 anys potser no, però ara mateix necessitem els actors de doblatge. El que sí que podríem fer ja és abaratir costos fent que, per exemple, un sol actor interpreti tots els personatges d'una pel·lícula. En els doblatges de cinema animat, que són molt complexos, aquestes tècniques tenen un gran potencial. I ja s'està utilitzant en països africans i asiàtics, on les regulacions dels sindicats no posen tants impediments com a Europa”.

També provoca molts recels, sobretot entre els creadors plàstics, que els programes de generació d'imatges per IA siguin opacs pel que fa a les imatges amb què s'entrenen, la majoria agafades d'internet estiguin o no protegides per drets d'autor. Eryk Salvaggio, autor del curt generat per IA Sarah Palin forever, que també es projectarà al +Rain, reconeix l'existència d'una “fricció interessant” entre els artistes que treballen amb noves tecnologies i els tradicionals. “Fins i tot si utilitzem les eines amb una intenció crítica, com faig jo, no és necessàriament la intenció que tenien els dibuixants i pintors –apunta Salvaggio–. Estenc la seva desconfiança i, de fet, tinc obres creades amb IA que exploren aquesta mateixa problemàtica”.

Del Partit Republicà a la memòria familiar

No és el cas exactament de Sarah Palin forever, que encadena imatges generades per IA d'un míting del Partit Republicà mentre una veu (també de generació artificial) descriu la vida d'una nena atrapada amb la seva mare en un míting de tres hores de Sarah Palin que es repeteix en un loop etern. Les fotografies distorsionades i imperfectes de la IA tenen una qualitat inquietant que li escau d'allò més bé a aquest relat de ciència-ficció i terror hereu de La jetée de Chris Marker. “El curt ve de la meva pròpia experiència en un míting de Sarah Palin el 2008 –diu Salvaggio–. En un moment donat, ella ens va assenyalar als periodistes, va dir que érem uns inútils i el públic ens va escridassar. En un cartell es llegia «Sarah Palin forever» i vaig començar a imaginar com seria viure per sempre en un míting de Sarah Palin”.

Salvaggio assumeix les contradiccions que li genera treballar amb les eines actuals d'IA, però espera que més endavant n'apareguin “de més ètiques”. Giralt Gris, de fet, creu que en un futur pròxim els drets d'autor no seran un problema ètic per treballar amb la IA perquè “les màquines ja no necessitaran bases de dades per generar noves imatges”. Continuarà sent problemàtic, admet, utilitzar una IA per crear imatges “a l'estil concret d'un autor”, però insisteix que el problema no seria la tecnologia, sinó la forma d'utilitzar-la. Tanmateix, ja hi ha maneres de fer servir la intel·ligència artificial controlant les imatges a partir de les quals es treballa: Puche ho està fent al seu nou projecte, un documental sobre la seva família en què fa tres anys que hi treballa. “Pensant si com a cineasta podia crear imatges guaridores per treballar l'herència emocional se'm va ocórrer fer-ho amb IA, que funciona una mica com la memòria –explica Puche–. I així, forçant la màquina i entrenant-la a partir de fotografies antigues de la meva família, estic creant imatges noves d'un tiet avi meu que es va suïcidar. I quan vaig ensenyar-l'hi a la meva mare, el resultat va ser espectacular”.