David Verdaguer protagonitza una modèlica adaptació de les vinyetes de Paco Roca

El format apaïsat de La casa, la prodigiosa novel·la gràfica de Paco Roca, demanava a crits, o més aviat en veu baixa –l'estridència no encaixa amb una obra tan delicada–, una adaptació cinematogràfica. Al film homònim, que protagonitza David Verdaguer, el director Álex Montoya s'enganxa, de manera gairebé literal, a les pàgines del còmic de l'autor valencià per, d’una banda, construir una reflexió commovedora sobre l'herència, el dol i el pas del temps i, de l'altra, dur a terme un diàleg modèlic entre dos llenguatges, el del còmic i el del cinema, que evidencia tant el que els uneix com el que els distancia.

La característica línia clara i el traç pulcre del dibuix de Roca es trasllada a una posada en escena naturalista que captura la realitat (la llum del sol filtrant-se entre les fulles dels arbres, el color porpra d'una magrana) de la manera més directa possible. De la mateixa manera, Montoya combina diferents formats cinematogràfics per abordar la borrosa frontera entre passat i present que Roca planteja al còmic integrant en una mateixa pàgina vinyetes de diverses èpoques i marcant la diferència amb un senzill canvi de color. És difícil, però, assolir l'harmonia zen i la profunditat emocional de La casa, un còmic que és el més semblant a una pel·lícula d'Ozu. Montoya ho aconsegueix, paradoxalment, en algunes escenes no incloses a l'obra original, com l'emocionant abraçada en què es fonen durant set segons els tres germans protagonistes, i que demostra que el cinema és, sobretot, un art del temps.