Cantar Val del Omar

Igual que un foc pot néixer de la fricció entre dues pedres fogueres, el cicle Xcèntric inaugura la 15a temporada amb el xoc de dues forces creatives: el cinema d’avantguarda de José Val del Omar i la música del Niño de Elche, un cantaor lliure i transgressor que experimenta amb la veu com el cineasta granadí ho feia amb la llum i el so. Encendre’s estimant és el títol de la sessió especial que reunirà peces en súper 8 dels 70 i 80 molt poc vistes de Val del Omar. “Són peces molt íntimes, pel·lícules de l’arxiu familiar -explica Carolina López, directora de l’Xcèntric-. Són petites notes que prenia amb la càmera, però amb un ull d’artista. És com el llibre d’esbossos d’un pintor”.

La idea va sorgir a proposta del programador Gonzalo de Lucas, que s’encarrega de muntar les imatges juntament amb Marta Verheyen, una de les directores de Les amigues de l’Àgata. I van ser els mateixos hereus de Val del Omar els que van suggerir el nom del Niño de Elche, que ja havia musicat el director de Tríptico elemental de Espanya. “El vaig descobrir a través d’amics del flamenc com Pedro G. Romero i Los Voluble i em va fascinar, tant pel seu imaginari com pel concepte que té de la llum i de la mística”, comenta el cantaor. En la sessió d’ Encendre’s estimant el Niño de Elche treballarà només amb la veu i un parell de pedals de loops. “Faré servir la veu com a guia espiritual però m’ho plantejo des de la improvisació, que és com treballava Val del Omar en moltes peces, sobretot als súper 8; la majoria no són obres acabades, sinó petits experiments”.

Noms de la casa i descobertes

Val del Omar és un nom molt lligat a la història de l’Xcèntric, que l’ha programat sovint i el va incloure en el cicle itinerant Del éxtasis al arrebato. “Hem contribuït una mica al seu reconeixement internacional”, diu López, que subratlla el caràcter “modern i atemporal” del seu cinema, “un tresor que sempre excita la curiositat i les pupil·les”. La nova temporada de l’Xcèntric inclou més retrobaments: Robert Beavers, un dels grans cineastes experimentals en actiu, presentarà el 9 de febrer dos dels seus films dels 70, The painting, inspirat per una pintura flamenca del segle XV, i Ruskin, a partir dels escrits del crític anglès John Ruskin.

Un altre conegut de la casa és Patrick Bokanowski, que 35 anys després de L’ange s’estrena en el digital amb el seu segon llargmetratge, Un rêve solaire, animació experimental que es veurà el 19 de gener. Anne Rees-Mogg, gran defensora del 16mm, protagonitza el 2 de febrer una sessió que explica la història del cinema des d’una perspectiva molt personal. I en col·laboració amb l’exposició 1.000 m( 2) de desig, l’Xcèntric projectarà el 12 de febrer la mítica L.A. plays itself de Fred Halsted, un film a mig camí entre el món de l’art (forma part de la col·lecció permanent del MoMA) i del porno: es tracta d’una aventura eròtica i explícita al voltant de les trobades entre homosexuals per les zones de cruising de Los Angeles. Però la proposta més impactant del programa arribarà el 16 de febrer amb Extreme private eros: love song 1974, autobiografia en carn viva de Kazuo Hara. La protagonista és l’exdona del director, una militant feminista que, després d’abandonar Hara, el crida per filmar el seu part. Ell accepta la proposta i passa dos anys filmant-la per mantenir el contacte i així cicatritzar les ferides.

La cirereta de la temporada serà l’edició d’un llibre (encara en procés) de converses entre comissaris i autors de capçalera de l’Xcèntric com Michael Snow, Jan Svankmajer i Thom Andersen. Els diàlegs, però, no s’articularan a partir de preguntes, sinó d’imatges seleccionades pel comissari i l’artista. Una idea genial per conduir un llibre sobre cinema experimental.

+ Detalls

Xcèntric2017

Teatre CCCB (Barcelona

Inauguració 13 de gener