'Bohemian Rhapsody', la dependència de Queen envers Freddie Mercury
En teoria, 'Bohemian Rhapsody' no és un 'biopic' de Freddie Mercury, sinó una pel·lícula sobre Queen en què, segons s’ha comentat, la mort del cantant havia de produir-se a mig metratge. A la pràctica, però, el cantant està present en totes i cadascuna de les escenes de la pel·lícula, que acaba amb el pas triomfal de la banda pel macronconcert benèfic Live Aid, quan el vocalista ja era conscient que la sida l'estava consumint però els homenatges i discos pòstums encara quedaven lluny.
Reculant fins a trobar l’ombra de l’estrella desapareguda, 'Bohemian Rhapsody' ens parla de la problemàtica dependència de Queen envers el seu cantant. D’una banda, Brian May i Roger Taylor s’ocupen de fer que la ficció deixi constància de les seves contribucions musicals, dedicant temps al que passa a l’estudi de gravació i fent l’esforç atlètic de reproduir cinematogràficament els directes expansius del grup. De l’altra, saben que la carn dramàtica recau en aquell noi de Zanzíbar que va descobrir l’homosexualitat al mateix temps que la fama, i que Rami Malek encarna amb encertada mimesi gestual i moments d’introspecció captivadors en què el personatge sembla sentir vertigen del seu talent. Però el film també incorre en una narrativa discutible, segons la qual els excessos narcòtics i sexuals del cantant només són redimits un cop escolta la veu de la raó (heteronormativa) dels seus companys.
