Berto Romero: “Què passa si a un comediant li treus totes les eines i el penges d’un cable?”

REW

<<

Els hiverns a Cardona es poden fer molt llargs. Quan ets petit potser et conformes passant la tarda a casa dibuixant i seguir sent un nen feliç i estimat, però quan et fas adolescent, potser necessites més estímuls. I si muntem un grup de música? Qui ho pregunta podria ser Berto Romero, fill d’un miner i una modista. “Vam començar a jugar amb els instruments i després barrejàvem una mena de protomonòlegs entre cançó i cançó. Ho fèiem per divertir-nos”. Diu que no, però li agrada estirar el fil dels records. “Fins als 18 anys anava per a dibuixant de còmics, però quan vaig conèixer la potència de la interpretació i de l’escenari vaig veure que el resultat era més immediat que haver-te de passar hores i hores dibuixant. D’alguna manera vaig canviar una cosa per l’altra. Però la raó de tot plegat, encara avui, continua intacta. “Sempre he tingut la necessitat de fer riure la gent”.

Un programa a la ràdio local de Cardona i la companyia teatral El Cansancio són la llavor d’una trajectòria de picar pedra fins a la trucada màgica de la productora El Terrat. “Jo tenia uns trenta anys i fèiem un magazín a Ràdio4. Andreu Buenafuente apareix en un moment en què no soc prou jove per no tenir res a aportar-li, però tampoc soc prou gran per haver-me fet a mi mateix i no poder connectar amb ell. Va arribar en el moment clau”. I després de més d’una dècada rient junts, encara ara comparteixen plató al late show Leit Motiv. “L’Andreu ja és de la família, el sento pràcticament com un germà. Per a mi és un referent vital, no només professional”.

PLAY

>

No hi ha una raó per la qual Berto Romero només apareix un cop per setmana en pantalla amb Buenafente. N’hi ha dues: la pel·lícula Algo muy gordo, que s’estrena avui i que ha dirigit Carlo Padial, i la sèrie de televisió Mira lo que has hecho, que s’emetrà al febrer. “Els dos projectes s’han rodat aquest any, un darrere l’altre. Són molt personals i estic en la gènesi de tots dos. De la pel·lícula en cofirmo el guió i la sèrie és tota meva: l’he creat, l’he escrit i la protagonitzo. L’altre dia li deia a la meva dona que la crisi dels 40 l’estic vivint a l’audiovisual: en lloc de sortir a la nit a drogar-me, estic escrivint guions”. Riem. “És que quan era petit somiava a ser gran, per això ara ho disfruto en plenitud”. Sona molt real.

Tampoc vol pensar gaire en el fet d’assumir papers protagonistes. “Si hi penso massa, crec que igual algú se n’adonarà i em dirà « ¿No se han dado cuenta de que es un fraude? ¡Fuera! »”, exclama. Torna a riure. Però tornant a Algo muy gordo, Berto Romero també vol reivindicar-se com a actor de comèdia. “Jo no sento que necessiti fer un drama perquè algú em digui: d’acord, ets un actor. Abans estaves fent el tonto i ara ets un actor. Jo crec que amb la comèdia es demostra perfectament. De fet, amb aquesta pel·lícula queda palès que hi ha milers de variants en aquest gènere i que si ets inquiet pots recórrer molts camins”. El que han triat ell i Padial no és el més fàcil tot i que al tràiler vegis Berto Romero vestit com un insecte i envoltat d’un croma. “Què passa si a un comediant li treus totes les eines i el penges d’un cable? No té res, és un pobre home perdut”. Sona a metàfora.

FF

>>

“Algo muy gordo és una comèdia molt original, com un vehicle atrotinat sense rodes, que està a prop de l’assaig i que reflexiona sobre la creativitat i com funciona la indústria de l’entreteniment. Et permet entrar a dins i llegir-la en profunditat, això depèn de tu, del nivell d’implicació que vulguis tenir-hi. Jo el que vull es reivindicar la comèdia com un espai on es poden fer coses molt interessants, rupturistes, amb una mica d’avantguarda, per això aquesta pel·li té un codi molt actual”. ¿Ho dius també per Laberinto de amor? No pot evitar pixar-se de riure. És quan Berto Romero confessa que va descobrir el trap gravant aquesta cançó -tema estrella de Algo muy gordo - amb el duet Pimp Flaco & Kinder Bueno.

“Mira, això respon a la voluntat de Padial de mesclar coses que d’entrada no són barrejables i que ens connecta amb un altre tipus de públic. ¿Has vist a YouTube els comentaris del videoclip?” Sí, els he vist. Alguns es pregunten qui és Berto; d’altres es demanen què cony hi pinta amb els reis del trap, i també hi ha qui el titlla de posar-se romàntic. “En els últims anys m’he tornat més romàntic i menys cínic. I ho celebro. Una de les pors que tinc com a comediant és agrir-me, acabar devorat pel cinisme. És una por que hem de tenir tots els humoristes perquè quan perdem la llum ens podem tornar foscos. Per això jo protegeixo molt la figura del nen, la vull tenir molt present. Així que ara em considerin més romàntic que cínic és un altre èxit. ¿Parlem d’aquí dos anys a veure què ha passat?”