No només els individus, sinó també les famílies passen per processos de maduració, moments en què cal deixar enrere una etapa concreta de la vida en comú. A 'Siempre juntos', la Irene, mare de quatre fills, ha d'assumir que el gran deixa la casa per continuar la seva carrera esportiva a Alemanya. El pare ho veu com un pas natural en la trajectòria del noi. A la Irene se li trenca tot per dins. El director Gustavo Pizzi, amb la col·laboració en el guió de la protagonista Karine Teles, se centra en aquest dolor poc glossat que té una mare quan veu marxar un fill. I, de retruc, alguns dels moments de màxima felicitat a la seva vida, visualitzats amb imatges tan potents metafòricament com la d'ells dos enroscats en un flotador surant a l'aigua.
La Irene és el pal de paller d'aquesta família que tira endavant sobretot gràcies a la seva empenta en un moment en què fallen els ingressos i la casa cau a trossos. 'Siempre juntos' demostra que una comèdia dramàtica familiar no ha de ser pas carrinclona, ans al contrari. Malgrat les moltes vicissituds, el film celebra el suport mutu i la calidesa festiva –una mica caòtica– d'aquest nucli familiar. I, sobretot, la figura de la 'mater amantissima' i treballadora que encarna Teles.