De Barcelona a Bolívia: 'la fugida' dels depredadors sexuals dels Jesuïtes

BarcelonaEls Jesuïtes sabien des del 1968 que el sacerdot Lluís Tó era un depredador sexual. I el van encobrir i protegir fins a la seva mort. Van enviar-lo a Bolívia el 1992 després que fos condemnat per abusos sexuals a una alumna del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià de Barcelona. És el que retrata el documental La fugida, que ha produït el 3Cat, de la mà de la investigació que durant vuit anys ha fet el periodista Guillem Sánchez per a El Periódico.

El documental, que es pot veure aquest dilluns a les 19.30 h al cinema Phenomena dins de la programació del festival DocsBarcelona, s’estructura a partir de tres històries de tres pederastes jesuïtes: Pere Sala, Lluís Tó i Francesc Peris, l’únic que continua viu el dia d'avui i que s’allotja en una residència de la companyia fora de Catalunya. Els dos últims van marxar a Bolívia després que esclatessin els seus casos a Barcelona. Llavors, Tó i Peris van ser moguts al Col·legi Juan XXIII de Cochabamba, on van acabar fins a nou jesuïtes acusats de pederàstia que, segons exalumnes del centre bolivià, van causar prop de 400 víctimes.

Els directors del film, Josep Morell, Guillem Sánchez i Marc M. Sarrado, esperen un "efecte dominó" a partir de l'emissió televisiva del documental, programada per al 18 de juny al programa Sense ficció del 3Cat. Una estona bans del passi de La fugida per a la premsa en una aula de la Universitat de Barcelona dels directors, Morell ha explicat que una noia s’ha presentat per confessar que havia estat víctima de Tó. "El 2016 estàvem en un punt on ja no hi som. Els Maristes ens van tancar les portes als nassos, perquè es van sentir atacats. El 2024 els Jesuïtes participen amb transparència, s’han canviat moltes coses. De cara al passat, però, queda molt per desenterrar", ha dit Sánchez, que també va liderar la investigació d'El Periódico sobre el cas Maristes l’any 2016.

Al documental, els Jesuïtes demanen perdó per aquests fets i el seu màxim responsable a Catalunya, Pau Vidal, reconeix que, consultant els arxius de la companyia, van descobrir que des del 1968 es tenia constància que Tó era un agressor. Quan aquest moment va verbalitzar-se, l'equip de La fugida va saber que tenien un document d'una força incontestable. "Estava darrere la càmera i el pla no es va moure de miracle", explica Sarrado. Els jesuïtes responsables de la companyia de llavors, "equivocadament", van decidir "defensar" Tó i "no posar la víctima en el centre", assumeix Vidal, que, això sí, no creu que Bolívia fos un destí premeditat on s'enviessin els depredadors.

Contra la víctima

Alessandra Martín, exalumna del centre a Sarrià, és qui va denunciar Lluís Tó a principis dels noranta. El 1992 el van condemnar a dos anys de presó i prop de 4.000 dies sense poder exercir. Tanmateix, l'orde, després de fer-li una festa de comiat, el va enviar a Bolívia, on va continuar abusant de menors tal com expliquen testimonis bolivians al documental. La família de Martín va demanar al col·legi que apartessin el religiós, però el llavors director del centre, Francesc Xicoy, va negar-s'hi i va deixar la menor sense escola. Segons es relata a l'obra, mentre va durar el procés judicial es va perseguir la denunciant per desacreditar-la. L'escola va facilitar dibuixos de la nena a l'advocat que defensava Tó i la institució per mirar si es podia demostrar que l'Alessandra podia inventar-s'ho, i fins i tot la seva tutora va posar en un informe que era "una nena coquetona". L'advocat de la família, Francesc Jufresa, va rebre trucades del més alt nivell per intentar aturar la denúncia: "Contra el pare Tó, no", li van dir per condicionar-lo. Després de més de trenta anys, Martín ha volgut aportar el seu testimoni perquè ja no se sent "bruta" ni l'acompanya el sentiment de "culpa" que va arrossegar al principi, quan va atrevir-se a dir-ho als seus pares.

A Bolívia, Tó va abusar de les nenes més "vulnerables" de la comunitat local, i quan un membre de l'orde va intentar aturar-lo el van acabar fent fora a ell: el van expulsar de la comunitat per haver intentat trencar el silenci. De fet, Tó els explicava als seus deixebles que si un agressor sexual tenia un penediment sincer dels seus actes davant Déu, s'havia de perdonar i podia ser una nova persona sense necessitat de cap mena de càstig.

En el cas de Francesc Peris, va marxar del col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp el 1983 en direcció també a Bolívia, a Cochabamba, però després que una dona destapés les seves conductes sexuals amb les alumnes més joves, va retornar a Barcelona, i no se'l va apartar de la docència fins al 2005.

Segons David Bassa, cap del departament de documentals de 3Cat, La fugida és "l’aposta més forta d’aquesta temporada" de la televisió pública catalana. En la mateixa línia s’ha expressat Anna Petrus, directora artística del DocsBarcelona. "La capsa de Pandora és molt profunda", ha assegurat Petrus, que ha qualificat el documental d'"històric".