Anne Hathaway: “Zelenski és un heroi del nostre temps”
Una comèdia de l'actriu inaugura la Berlinale en una edició amb Carla Simón i Kristen Stewart en el jurat
Enviat especial a BerlínUna comèdia romàntica, amable i lleugera ha inaugurat aquest dijous la Berlinale, la primera sense mascaretes des de l'esclat de la pandèmia. A She came to me, Rebecca Miller parteix del matrimoni sense passió d'un compositor d'òpera amb problemes d'ansietat i bloqueig creatiu (Peter Dinklage) i la seva pulcra esposa i terapeuta (Anne Hathaway) per explorar les vides entrelligades d'un grapat de personatges en un film que intenta reproduir aquell to agredolç de la comèdia novaiorquesa de Woody Allen o Whit Stillman.
Com en totes les inauguracions de festivals que es fan i es desfan, l'elecció de She came to me té alguna cosa de concessió dels programadors abans de desplegar propostes molt més aspres a la competició oficial, però sobretot és una manera d'atreure noms mediàtics com el de Hathaway –també productora–, Dinklage i una Marisa Tomei que interpreta la capitana d'un vaixell remolcador, una addicta patològica al romanticisme amb qui el compositor té un afer inesperat que desactiva el bloqueig i li inspira una nova òpera.
Miller no se n'acaba de sortir, a l'hora de dotar de màgia la trobada entre Tomei i un Dinklage que sembla incòmode amb un personatge tan fràgil i torturat, tot i que a la roda de premsa ha afirmat que el paper li havia arribat “en el moment perfecte”. “No el podria haver interpretat fa vint anys –va dir l'actor de Joc de trons–. Però ara en tinc 53 i, com el personatge, tinc clar que no vull esperar que arribi la inspiració sinó buscar-la activament”. En qualsevol cas, Dinklage torna a demostrar que el talent transcendeix el físic: el seu paper el podria haver interpretat perfectament un actor d'alçada estàndard, i de fet, el nanisme és el tret menys rellevant del seu personatge.
En els altres vèrtexs del triangle amb Dinklage She came to me situa dues dones que no poden ser més oposades: una Hathaway obsessionada amb l'ordre i la neteja que fantasieja amb una vida monacal i una Tomei espontània i sensual a qui un jutge va prohibir-li veure comèdies romàntiques durant un any. Però ni tan sols quan les actrius es troben en pantalla cobra vida una pel·lícula sense ànima que només sosté –amb penes i treballs– el carisma contrastat de la seva tripleta d'estrelles.
La tercera inauguració del president ucraïnès
Després d'aparèixer per via telemàtica en les inauguracions dels festivals de Canes i Venècia, el president ucraïnès Volodímir Zelenski ha completat el seu recorregut pels grans festivals de cinema amb un missatge gravat que s'ha projectat durant la gala inaugural de la Berlinale. Hores abans, Hathaway s'havia mostrat encantada amb el seu teloner i agraïa la presència en l'acte “d'un heroi del nostre temps” per “amplificar el missatge d'Ucraïna, que és el desig universal de pau”. No serà l'única aparició de Zelenski al festival, que dissabte presentarà fora de competició el documental que Sean Penn ha estat rodant aquests mesos a Ucraïna: Superpower.
La falta d'estrelles d'aquesta edició del festival ha posat en relleu la presència de l'actriu Kristen Stewart, presidenta del jurat que decidirà l'Ós d'Or, on també figura l'última guanyadora del premi, Carla Simón. “No va ser idea meva venir aquí, em va sorprendre molt que em convidessin –ha explicat Stewart–. És una gran oportunitat contribuir a destacar coses boniques en un moment tan complicat”. Per la seva banda, Simón ha admès sentir una gran responsabilitat: “Sé el que significa fer una pel·lícula i no saber què li passarà i que, de sobte, gràcies a un premi com aquest, arriba a més llocs i la veu més gent del que podries haver somiat. I crec que hem de triar una pel·lícula que ens impacti de debò”.
Al jurat hi ha un altre guanyador recent de l'Ós d'Or, el romanès Radu Jude, que se'l va endur el 2021 per Un clau desafortunat o porno boig i que ha respost a una pregunta sobre el valor del cinema en el món actual citant l'artista romanès Isidore Isou. “Com ell deia a la pel·lícula Traité de bave et d'éternité (1951), el cinema és la indústria dels diners i l'estupidesa –ha afirmat Jude–. I això és una gran veritat, però potser en un lloc com la Berlinale les pel·lícules no estan fetes amb tants diners i tenen una mica menys d'estupidesa”. Kristen Stewart, que ha bromejat durant tota la roda de premsa amb el romanès, s'hi ha mostrat d'acord: “És estúpida i vergonyosa la quantitat de diners que es gasten en aquesta indústria, anem directes a l'abisme, però soc optimista perquè en tots nosaltres hi ha una necessitat vital i desesperada de crear, i seguirem consumint sempre les coses que fem, això no canviarà mai”.