Com seria el món si els humans hibernessin?
Anna Cornudella presenta a la Berlinale ‘The human hibernation’, un debut experimental en clau de ciència-ficció
Enviat especial al Festival de BerlínAl principi de The human hibernation, una nena emergeix d’un forat a terra; no estava amagada, sinó hibernant, però el fred i la neu indiquen que ha sortit massa d’hora del cau. A l’opera prima d’Anna Cornudella (1991), que es presenta aquest dilluns a la secció Forum de la Berlinale, els humans hibernen durant els mesos més freds de l’any i, mentrestant, la natura ocupa les seves cases, per on passegen com si res cabres i cavalls. La inspiració per crear el món d’aquesta enigmàtica cinta a cavall entre el cinema experimental i la ciència-ficció és l’equidna, un curiós porc espí australià de la família de l’ornitorrinc. “Fa uns anys va haver-hi uns incendis terribles que van arrasar el seu hàbitat i els equidnes van sobreviure a la devastació perquè van començar a hibernar, i no era un animal que hibernés –explica Cornudella–. I em vaig preguntar què passaria si l’home, que és l’animal més adaptatiu, comencés a hibernar. Com seria la seva relació amb la natura? Què canviaria en aquest ésser humà?”
Per la pel·lícula de Cornudella desfilen plans bellíssims de natura intercalats per discursos de personatges i escenes sense un fil narratiu gaire marcat. El film és una experiència més estètica i conceptual que no pas narrativa, però filtrada a través d’una extensa investigació sobre la hibernació. “La realitat és que desconeixem completament el procés de la hibernació i fa poc que l’han començat a estudiar la NASA i l’Agència Espacial Europea per si els pot servir per als viatges a Mart”, explica Cornudella, a qui van ajudar en la recerca científics de la NASA que estudien la hibernació dels lèmurs, els únics primats que hibernen. De fet, les primeres escenes les va gravar en un viatge al centre on la NASA estudia els lèmurs, cosa que va acabar determinant que l’anglès fos la llengua del film i que bona part es rodés als Estats Units.
Animalisme militant
Un dels principis rectors de la pel·lícula és el respecte absolut als animals que hi participen. Cornudella explica que per a l’escena en què un cavall es passeja per l’interior d’una casa mentre els humans hibernen van construir un decorat a l’estable de l’animal per no treure’l del seu lloc habitual. I per no arrencar les etiquetes de les vaques que filmaven i després haver-les de tornar a posar, van eliminar-les digitalment en postproducció, una opció molt més cara. "Fer la pel·lícula m’ha canviat la manera de veure les vaques –diu Cornudella–. Les menystenim molt, però tenen una intel·ligència de grup preciosa. I per això a la pel·lícula les situo per damunt dels éssers humans". Cal dir que Cornudella filma tota mena d’animals, des de cérvols majestuosos fins a dos caragols copulant: "Volia obrir una finestra com més àmplia possible a la natura i mostrar que tot forma part d’una sola cosa, des del liquen fins a un búfal".
L’estil de The human hibernation s’allunya tant de les convencions narratives, que sobta descobrir que Cornudella es va a formar a l’Escac, on estudiava l’especialitat de direcció artística. Ella mateixa reconeix que "sentia que no hi encaixava" i que no va aconseguir fer seu el llenguatge cinematogràfic que li ensenyaven. "Al final, el meu llenguatge visual em ve donat més per uns altres àmbits com la pintura i la biologia", diu. Per a la directora "no és necessari entendre-ho tot d’una pel·lícula" i veu The human hibernation com "una pel·lícula contemplativa amb moltes capes" i no voluntàriament críptica. "És un viatge que parla del dol i de la bellesa de la natura, però totes les interpretacions són vàlides –diu–. Hi ha un personatge que pregunta a un altre què veu quan mira dins un llac i jo també faig aquesta pregunta a l’espectador, i el que hi vegi ja m’estarà bé".
La generositat de Justin Timberlake
El que sí que té explicació és la menció a Justin Timberlake en els agraïments de la pel·lícula. Cornudella explica que és per l’escena on un dels personatges canta Fly me to the moon per a un grup de vaques. "Érem a Nashville buscant un escenari per gravar l’actuació. No teníem pressupost i tots els teatres ens demanaven molts diners per deixar-nos gravar fins que vaig escriure al teatre que hi acaba de construir Justin Timberlake, que és el més gran i luxós de la ciutat. I ens van dir que sí, que podíem gravar-hi gratis". A les vaques, esclar, no les van portar al teatre de Nashville, però van decorar el seu estable per rodar-hi els contraplans, i amb Fly me to the moon sonant de fons.