Amb la seva càmera inquieta i el seu interès pel naturalisme fílmic, la directora britànica Andrea Arnold s’ha forjat una interessant carrera marcada per l’observació aspra i alhora romàntica d’una sèrie de personatges marginals, atrapats entre contextos socials adversos i passions desfermades. La fórmula li va permetre a Arnold dirigir una original adaptació de Cims borrascosos, en la qual la força del text es transmutava en un magnètic joc de gestos furtius, sorprenents el·lipsis i una exploració de la força del paisatge. Aquests elements reapareixen en la decepcionant American honey, que explora l’Amèrica profunda de la mà d’un grup de joves seduïts pels somnis de llibertat (representats per la vida a la carretera) i abocats al clavegueram de la societat de consum: el clan malviu venent subscripcions de revistes als indrets menys privilegiats de l’Amèrica suburbial.
A American honey, Arnold es proposa capturar una certa essència ianqui a través del retrat de la vida a les carreteres secundàries, esprement una certa mitologia musical -sona el Dream baby dream de Suicide versionat per Bruce Springsteen- i descrivint el despertar sentimental de l’anodina protagonista: la debutant Sasha Lane, enamorada del personatge de Shia LaBeouf per raons força inexplicables. El gran problema és que Arnold sembla no adonar-se que els seus joves llueixen com versions sense ànima dels personatges de Gus Van Sant o Larry Clark, i que la seva Amèrica té molt més regust de clixé que de crua realitat.