I am a hero

Que el cinema de zombis pot esdevenir un aparador privilegiat per a l'estudi dels impulsos humans i el seu context social ja ho va veure clar George A. Romero, el pare dels no-morts de pel·lícula, que va utilitzar la seminal La nit dels morts vivents, del 1968, per exorcitzar l'Amèrica sacsejada per la lluita pels drets civils. Deu anys més tard, a El despertar dels zombis, el mateix Romero va convidar els seus morts vivents a destruir un dels grans símbols de la societat de consum: un centre comercial. Així, quan veiem els protagonistes del film japonès I am a hero arribar al Fuji Outlet Park (una espècie de Roca Village situat al tradicional mont Fuji) resulta inevitable recordar la mirada crítica de Romero, que reneix aquí, amb irreverent alegria, en la figura d'una zombi atrapada en un deliri de compra compulsiva. Val a dir que la pel·lícula de Shinsuke Sato, basada en el manga homònim de Kengo Hanazawa, esquiva qualsevol deix de solemnitat i passa la crítica social per l'afortunat filtre del terror, el thriller i la comèdia més negra. Per destruir l'imaginari consumista, una pila de rellotges Rolex es converteixen en protectors antiqueixalades zombis; per evocar la repressió del caràcter japonès, un taxista contaminat pel virus de torn deixa enrere un expedient de trenta anys sense accidents per convertir una carretera interurbana en un circuit d’autos de xoc.

En el centre d'aquest festival zombi –guarnit amb salvatges pinzellades gore– hi trobem Hideo Suzuki (Yô Ôizumi), un no tan jove il·lustrador de còmics manga de segona que adapta l'arquetip de l'heroi clàssic als codis més neuròtics de la cultura nerd: actitud asocial, esperit peterpanesc, somnis de grandesa i ànima de perdedor. Un còctel psicològic que salta fet a miques quan el protagonista s'ha d'enfrontar a una horda de zombis contorsionistes i velocistes que podrien haver sortit de 28 dies després o Zombiland. Impulsada per una inventiva narrativa que només sembla esgotar-se en un clímax massa dilatat, I am a hero no innova en res, però sap esprémer o reinterpretar tots els ingredients que posa en joc: els zombis amb trets tipològics (premi per al saltador d'alçada), els humans traïdorencs, la tensió sentimental no resolta... I, tornant al discurs d'abast social, la pel·lícula regala detalls que situen aquesta comèdia de terror en un marc històric tenebrós: un telenotícies informa que els primers brots del virus provenen d'Hiroshima i Fukushima, mentre que, a la plaça del centre comercial conquerit pels zombis, el cos calcinat d'un home de genolls invoca les cicatrius de la barbàrie humana.