L'Alternativa 2023: 10 pel·lícules recomanades
El Festival de Cinema Independent de Barcelona projecta 150 títols en l'edició del 30è aniversari
BarcelonaL'Alternativa celebra la 30a edició del 10 al 19 de novembre amb una programació de 150 títols (entre curts i llargs) de 36 països. El CCCB és la seu principal del festival, però també hi ha projeccions i activitats a la Filmoteca, als cinemes Maldà i Zumzeig, a l'escola ECIB i al Macba. El Festival de Cinema Independent de Barcelona, un dels més veterans de la ciutat, presenta un programa de cinema ric en obres d'autoria femenina (68) i de no-ficció (52) del qual en recomanem 10 títols.
'Fallen leaves'
Un magnífic Aki Kaurismaki obre el festival
No hi ha manera millor d'inaugurar un festival que amb la darrera obra d'un dels grans del cinema europeu modern: Aki Kaurismaki, el rei de l'humor de poques paraules i el romanticisme melancòlic. Fallen leaves és un conte d'amor de classe obrera que destil·la tot el llibre d'estil del finlandès, un melodrama d'una senzillesa bella i lluminosa.
'A l''Adamant''
El psiquiàtric flotant de l'últim Ós d'Or
L'Adamant, escenari de l'Ós d'Or de la darrera Berlinale, és un vaixell del Sena que funciona com a centre per a malalts mentals. El documentalista Nicolas Philibert (Ser i tenir) observa les rutines del psiquiàtric amb una càmera que no distingeix entre el psicòleg i el pacient, capturant les reflexions lúcides sobre la malaltia mental o la dificultat per establir relacions sòlides dels pacients.
'La imatge permanent'
L''opera prima' triomfadora de Laura Ferrés
La darrera sensació del cinema català és Laura Ferrés, la directora del Prat de Llobregat que amb el seu debut ha conquerit la històrica Seminci de Valladolid. A La imatge permanent, Ferrés entrelliga el passat rural andalús i el present de la perifèria barcelonina en la desconcertant història d'una directora de càsting a la recerca d'autenticitat i la seva inesperada musa.
'It must be heaven'
Una comèdia palestina minimalista i lluminosa
Hi ha moltes maneres de denunciar l'opressió contra el poble palestí. La del director Elia Suleiman és observar el món amb les ulleres de Buster Keaton, buscant l'absurd en comèdies d'un humor soterrat i en sordina. Un cinema polític sense discursos que a It must be heaven demostra la seva universalitat viatjant a París i Nova York sense perdre vigència i lucidesa.
'La chimera'
La poètica més enllà de l'amor d'Alice Rohrwacher
La directora imprescindible del cinema italià modern, Alice Rohrwacher, orquestra una història sobre un grup d'amics que es dedica a saquejar tresors arqueològics. Per a un d'ells, l'Arthur, amb un do sobrenatural per localitzar restes, la recerca és també un viatge a través del dol per la pèrdua del seu gran amor, una porta que s'obre a l'abisme del buit.
'El eco'
La vida en un poblet mexicà segons Tatiana Huezo
L'Alternativa dedica una retrospectiva a la directora mexicana Tatiana Huezo i estrena la seva quarta pel·lícula, El eco, que retrata magistralment una comunitat rural d'un centenar d'habitants des de la intimitat dels lligams familiars i el batec dels cicles vitals, que flueixen davant la càmera amb una senzillesa miraculosa.
'El rostre de la medusa'
Una premissa kafkiana i juganera sobre la identitat
Com un Gregor Samsa modern, una noia es desperta un dia amb una cara que no és la seva. La pel·lícula de Melisa Liebenthal aborda la crisi d'identitat de la protagonista en un to lleuger, gairebé de comèdia. La reflexió sobre com un rostre pot determinar qui som articula una obra inquieta i lúdica en forma i fons.
'It's such a beautiful day'
Un dels grans films animats del segle XXI
Per celebrar el seu 30è aniversari, L'Alternativa recupera pel·lícules que han marcat la seva història. It's such a beautiful day recull una trilogia de curts de Don Hertzfeldt sobre un personatge amb problemes de visió i memòria d'origen neurològic. Divertida, sorprenent i molt emocionant, és una absoluta obra mestra de l'animació experimental moderna.
'Negu hurbilak'
Un nou cinema polític al voltant del conflicte basc
Estrenada al darrer Festival de Locarno, la pel·lícula del Col·lectiu Negu s'ambienta el 2011 a Zubieta, a Navarra, durant l'anunci del cessament de la lluita armada d'ETA, i orbita al voltant d'una jove abertzale, en fuga i alhora atrapada en un territori fronterer. Una pel·lícula política en què, per variar, són les sensacions i les imatges les que articulen el discurs.
'El nostre cos'
Claire Simon s'endinsa en el servei de ginecologia d'un hospital
La veterana documentalista Claire Simon trasllada el seu mètode observacional a les entranyes d'un hospital públic parisenc per retratar el funcionament del servei de ginecologia. Sempre conscient de la dimensió política que travessa qualsevol relat o acció sobre el cos de les dones, la directora captura la bellesa i el dolor de la condició femenina.