'Alcarràs', seleccionada per anar als Oscars
La pel·lícula es presentarà al festival de Nova York i començarà el seu camí cap als premis de l'Acadèmia de Hollywood
BarcelonaAlcarràs, de Carla Simón, representarà Espanya als Oscars. Amb la selecció de l'Acadèmia del Cine Espanyol anunciada aquest dimarts comença el camí de la pel·lícula cap als premis de Hollywood, que se celebraran el 12 de març del 2023 al Dolby Theatre de Los Angeles. Però encara li queden molts passos. El següent serà que Alcarràs passi el tall d'un comitè d'acadèmics que escollirà quinze finalistes entre les candidates a millor pel·lícula internacional seleccionades per les acadèmies de cada país. El 21 de desembre se sabrà aquesta shortlist. Després reduiran el nombre fins a les cinc nominades: les cinc finalistes se sabran el 24 de gener.
Carla Simón ja va viure aquesta experiència quan Estiu 1993 va ser escollida com a candidata espanyola als Oscars 2018, però després no va estar a la shortlist anunciada al mes de gener. Serà el tercer film en català que fa campanya per guanyar un Oscar a millor pel·lícula estrangera, després de Pa negre el 2011 i Estiu 1993. "Tenim moltes ganes de lluitar per l'Oscar", deia Carla Simón en una entrevista a l'ARA. "Estem molt il·lusionats. Li dedicarem tot l'amor i tot el temps del món", assegurava aquest dimarts. Després de les Festes de la Mercè, en què serà pregonera, Carla Simón viatjarà als Estats Units per presentar el film al Festival de Cinema de Nova York, la gran finestra de presentació al mercat nord-americà i on començarà oficialment la campanya pels Oscars de la mà de Mubi –que distribueixen als Estats Units, el Regne Unit i l'Amèrica Llatina–. Després de Nova York també faran campanya a Anglaterra, des del London Film Festival, on hi ha també acadèmics votants dels Oscars. De moment, ja hi ha una vintena de pel·lícules seleccionades d'entre les noranta que hi acabarà havent a la llista que es tanca el 3 d'octubre, entre les quals destaquen films com Decisions to leave, del coreà Park Chan-wook, que va rebre el premi a millor director al Festival de Canes.
Un camí insòlit
Des que va aconseguir la fita històrica de l'Ós d'Or al Festival de Berlín al febrer –el primer film en català que ho va aconseguir–, Alcarràs ha anat assolint altres fites, com ser una de les pel·lícules no nord-americanes que ha tingut més espectadors a les sales de cinema de l'Estat aquest any (ocupa la tercera posició), i convertir-se en la millor estrena en català de l'última dècada. "És una pel·lícula indie que ha fet una taquilla brutal, i més en temps de covid. La pel·lícula porta quatre mesos ininterromputs als cinemes", destaca el productor Tono Folguera. Folguera ja va aconseguir la nominació als Oscars pel documental Balseros el 2004. Amb aquesta experiència, afirma: "Per arribar a la tria final, has de tenir tres coses: una bona pel·lícula, haver anat a algun festival nord-americà o tenir un premi internacional i, el més important, tenir un bon distribuïdor als Estats Units. Sense una d'aquestes tres coses, no ho aconseguiràs. Amb les tres, pots somiar en aconseguir-ho. Estem il·lusionats perquè ho podem fer, podem arribar a la shortlist", afirma Folguera.
"Tinc una sensació molt diferent de la que tenia amb Estiu 1993, perquè quan la van preseleccionar em semblava una bogeria, impossible, tot era molt irreal. Aquesta vegada em fa posar més nerviosa", confessava Simón a l'ARA. Estiu 1993, que va tenir el premi a millor opera prima a Berlín, tot i que no va acabar entre les finalistes, ja va tenir una bona rebuda crítica als Estats Units, així que els productors creuen que la nova pel·lícula "cau en terreny adobat". Alcarràs també ha estat escollida per algunes revistes internacionals com a possible candidata en la categoria de film estranger, cosa que redobla la confiança entre l'equip. "Soc supersticiosa i no hi vull pensar, en què passarà o amb qui m'agradaria seure. Però he promès al meu tiet, que és molt mitòman, que serà el meu acompanyant si hi arribem", ha dit la directora. En els propers mesos es dedicarà a la promoció però també a acabar d'escriure el proper guió, que es titularà Romería, i tractarà sobre la memòria familiar. Tot això mentre té cura del seu fill Manel, de tres mesos.
Revifar la producció 'indie' i catalana
Alcarràs ja es pot veure en plataformes com Filmin, iTunes, Movistar+ i Prime Video. L'equip espera que la selecció per als Oscars mantingui i allargui la vida d'Alcarràs als cinemes, on creuen que li queda encara molt públic per conquerir. I molts premis possibles. Sense anar més lluny, al gener serà la gran candidata a guanyar els Gaudí, que s'entregaran el 22 de gener, i podria endur-se també un grapat de premis Goya, que es lliuraran l'11 de febrer, un mes abans dels Oscars. "La selecció arriba en un moment molt important, crucial, a Catalunya. Alcarràs està servint d'empenta per a dues coses que estan realment en perill: la producció de cinema en català i la producció de cinema independent. La carrera d'Alcarràs serveix perquè els polítics s'animin a seguir donant suport a aquest tipus de cinema", afirma Tono Folguera. Simón també considera que és "una bona notícia pel cinema català" i per "entendre que Espanya és un país amb moltes llengües".
Al llarg de la història, Espanya ha tingut 21 nominacions en la categoria de pel·lícula en llengua no anglesa (actualment la categoria s'anomena pel·lícula internacional) i ha guanyat quatre Oscars. L'últim va ser Mar adentro, d'Alejandro Amenábar, el 2004. Les anteriors: Todo sobre mi madre (1999) de Pedro Almodóvar, Belle Époque de Fernando Trueba (1993) i Volver a empezar de José Luis Garci (1982).
Alcarràs s'ha imposat a les altres dues precandidates, que eren As bestas, el thriller de Rodrigo Sorogoyen que va passar pel Festival de Canes i que s'estrenarà al Festival de Sant Sebastià (arribarà als cinemes comercials el novembre), i el drama sobre la maternitat Cinco lobitos, de la debutant Alauda Ruiz de Azúa, que va triomfar al Festival de Màlaga, on va endur-se el premi a la millor pel·lícula i al millor guió, a més del guardó a la millor interpretació, ex aequo, per a la valenciana Susi Sánchez i la barcelonina Laia Cosa, mare i filla al film.