Per què 'Alcarràs' no s'ha endut cap Goya?

BarcelonaQue Alcarràs no hagi obtingut ni un sol Goya pot sorprendre, perquè tenia 11 nominacions. Sobretot després d'haver guanyat l'Ós d'Or de la Berlinale i d'haver representat Espanya en la cursa dels Oscars, elegida per la mateixa Acadèmia del Cine Espanyol que l'ha ignorat als Goya. Fins i tot el director d'As bestas, Rodrigo Sorogoyen, el gran triomfador de la nit, en la roda de premsa que es va fer posterior a la gala, va assegurar que era "injust" que el film de Carla Simón marxés amb les mans buides: "El fet que Aclarràs no s'emportés cap premi demostra que els premis són injustos en general". Sorogoyen ha demanat no donar tanta importància als guardons: "Alcarràs és una gran pel·lícula que ha agradat a moltíssima gent". Hi ha diversos factors que poden explicar per què els acadèmics han preferit As bestas, el film que ha arrasat als Goya.

Cinema convencional

Els Goya són premis d'una indústria que prefereix el cinema més convencional. As bestas fa servir les convencions del thriller (i ho fa de manera esplèndida) per dur a terme un film que dissecciona la situació actual de l'Espanya rural. Encaixa millor en el cinema industrial espanyol que el naturalisme radical d'Alcarràs. Els Goya tampoc han reconegut Pacifiction d'Albert Serra, que ni tan sols va tenir nominacions i, en canvi, és un film que han adorat els acadèmics francesos (nou nominacions als premis César).

No és la primera vegada que això passa. Altres films han obtingut el reconeixement internacional i han estat menystinguts pels premis Goya. En aquest sentit, Pedro Almodóvar té una dilatada experiència. La ley del deseo, reconeguda a Berlín i elogiada per la crítica de Los Angeles, no va rebre ni una sola nominació als Goya. Era el 1988, any en què es van premiar pel·lícules com Divinas palabras, El Lute, camina o revienta o El bosque animado.

Diferències de calendari

Alcarràs es va estrenar el 29 d'abril del 2022 a les sales de cinema i As bestas ho va fer el novembre del 2022. Tots els membres de l'Acadèmia del Cine Espanyol poden votar tant els candidats a representar Espanya als Oscars com els premiats dels Goya. I, encara que la pel·lícula no s'hagi projectat als cinemes ni a les plataformes, es fan projeccions especials perquè les puguin veure. Tanmateix, és molt probable que quan es va decidir qui participaria en la carrera als Oscars, el setembre del 2022, molts havien vist Alcarràs i, en canvi, encara no havien vist el thriller rural de Rodrigo Sorogoyen.  

Estratègies per a cada premi

Hi ha també un component estratègic. A vegades, es decideix el candidat als Oscars segons les possibilitats que es creu que té una pel·lícula en l'àmbit internacional. I passa força sovint que el que estimen els crítics internacionals no té l'amor dels autòctons. No és la primera vegada que una pel·lícula s'escull per als Oscars i, en canvi, marxa dels premis Goya amb les mans buides. Tacones lejanos (1991) d'Almodóvar va tenir cinc nominacions als premis Goya, la majoria de guardons tècnics, a excepció de la nominació de Cristina Marcos com a millor actriu de repartiment. El cineasta manxec ni tan sols va anar a la cerimònia. No es va emportar ni un sol guardó, però, en canvi, va ser el film escollit per l'Acadèmia per anar als Oscars.

Hable con ella (2002) és un altre film d'Almódovar que els Goya no van estimar. Tan sols es va emportar el Goya a la millor música. Tampoc els acadèmics espanyols la van escollir per anar als Oscars. Van preferir Los lunes al sol de Fernando León de Aranoa. Així i tot, l'Acadèmia de Hollywood va decidir reconèixer Hable con ella i Almódovar. Com que no podia guanyar el premi a millor pel·lícula estrangera, va guanyar l'Oscar al millor guió original.

Bwana (1996) d'Imanol Uribe és una altra pel·lícula que es va escollir com a candidata als Oscars i no es va emportar ni un sol Goya. El mateix li va passar a El baile de la Victoria (2009) de Fernando Trueba, 15 años y un día (2013) de Gracia Querejeta o el film basc Loreak (2015) de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga.

Altres cineastes catalans sí que han estat reconeguts. El director Agustí Villaronga, recentment desaparegut i a qui ahir, durant els premis Goya, pràcticament ningú va recordar, amb alguna excepció com la d'un emocionat Fernando Esteso, va ser candidat als Oscars amb Pa negre (2011) i es va emportar nou premis Goya.