'Alcarràs' i 'Un año, una noche' lideren les nominacions dels Gaudí

BarcelonaUn any després de fer història i competir per l'Ós d'Or a la Berlinale, Alcarràs i Un año, una noche tornaran a ser rivals, però ara als Gaudí: amb catorze nominacions cadascun, els films de Carla Simón i Isaki Lacuesta són els més nominats de la pròxima edició dels Gaudí, la gala dels quals se celebrarà el 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La collita del 2022, una de les millors de la història del cinema català, estarà també representada per altres de les pel·lícules importants de la temporada: Pacifiction (11 candidatures), Suro (10), La maternal(5), Mantícora (4) i Los renglones torcidos de Dios (8).

L'empat a nominacions entre Alcarràs i Un año, una noche descarta que els Gaudí siguin un mer tràmit per a la pel·lícula de Carla Simón, que està nominada en la majoria de categories importants (pel·lícula, direcció i guió) però no en les d'actor o actriu protagonista. El repartiment d'actors no professionals d'Alcarràs sí que ha pescat nominacions en la resta de categories interpretatives: Josep Abad com a actor secundari, Montse Oro i Berta Pipó (germana de la directora i única actriu professional d'Alcarràs) com a actrius secundàries i els adolescents Xènia Roset i Albert Bosch com a intèrprets revelació, nova categoria d'aquesta edició dels Gaudí que no diferencia per gènere. En aquesta categoria està nominada també Carla Quílez, el prodigi adolescent de La maternal, que no va poder estar nominada als Goya per ser menor de 16 anys, igual que Roset. Als Gaudí, on l'edat mínima per estar nominat són els 14 anys, les dues tindran la seva oportunitat.

Isaki Lacuesta es manté com un dels directors més nominats de la història dels Gaudí, i a les deu nominacions que ja tenia en suma tres de noves: guió adaptat (compartit amb Isa Campo i Fran Araujo), direcció i pel·lícula en llengua no catalana per Un año, una noche, que té els seus dos protagonistes nominats: l'argentí Nahuel Pérez Biscayart i la francesa Noémie Merlant optaran als Gaudí a millor actor i actriu. Curiosament, no estan nominats com a secundaris ni Quim Gutiérrez ni Alba Guilera però sí Enric Auquer, que té un paper molt petit a Un año, una noche, gairebé un cameo. De fet, fins i tot té més presència a la pel·lícula C Tangana, que finalment no ha estat nominat com a intèrpret revelació.

Els Gaudí sí que estimen Albert Serra

L'oblit absolut de Pacifiction als Goya atorga un cert aire reivindicatiu a les onze nominacions que el film d'Albert Serra obté als Gaudí, escenari on el director va proclamar el seu memorable desig d'enviar “tots els actors a Guantánamo”. Una de les nominacions serà precisament per al protagonista de Pacifiction, Benoît Magimel; és el primer intèrpret d'una pel·lícula d'Albert Serra nominat als Gaudí. Criden l'atenció la candidatura a millor guió original, sobretot perquè Serra ha explicat sovint que ignora completament el guió a l'hora de rodar, i un doblet molt infreqüent: el que fa com a nominat a director de fotografia i muntador Artur Tort, també conegut per ser teclista d'El Petit de Cal Eril.

Les deu nominacions de Suro situen el debut de Mikel Gurrea com un dels protagonistes d'aquesta edició, amb algunes de tan importants com pel·lícula, guió original, actor protagonista (Pol López) i actriu protagonista (Vicky Luengo). Gurrea és, per tant, el favorit d'una de les noves categories, millor direcció novella, on també estan nominats Avelina Prats per Vasil (la gran favorita dels premis Berlanga del cinema valencià), Carlota González-Adrio per La casa entre los cactus i Laura Sisteró pel documental Tolyatti Adrift. Sisteró és, per cert, la primera cineasta nominada a direcció novella per un documental.

Amb vuit nominacions, Los renglones torcidos de Dios està present sobretot en les categories tècniques, tot i que pesca dues nominacions interpretatives importants: la de Bárbara Lennie com a protagonista i la d'Eduard Fernández com a secundari, l'onzena nominació de l'actor. Un altre habitual dels Gaudí és Àlex Brendehmül, que suma la seva setena nominació personal pel seu paper secundari a Historias para no contar, de Cesc Gay, que només té una altra nominació, la d'actriu secundària d'Anna Castillo, també aspirant al Gaudí com a protagonista pels Girasoles silvestres de Jaime Rosales, un dels oblidats d'aquesta edició dels premis.

Una de les categories més disputades serà la de millor documental, amb títols potents com el documental sobre els abusos a l'Aula de Teatre de Lleida El sostre groc, d'Isabel Coixet, però també dos retrats de personatges singulars com Cantando en las azoteas i Oswald. El falsificador. Per contra, la categoria amb menys emoció serà, un any més, la de pel·lícula d'animació, amb Tadeu Jones 3. La taula maragda com a única candidata.

Pel que fa a la distribució per gènere, es consolida l'augment de nominades, que en aquesta edició arriben al 53% per només un 46% d'homes nominats. S'observa paritat en categories clau com millor pel·lícula, direcció, documental i curtmetratge; majoria de dones en direcció novella i intèrpret revelació, entre d'altres, i un significatiu ple de nominades en una categoria de tradició més aviat masculina: direcció de producció. És més, els quatre títols nominats a millor pel·lícula (Alcarràs, Suro, El fred que que crema i Nosaltres no ens matarem amb pistoles) tenen una dona al capdavant de l'equip de producció. Si fem cas a la fotografia del cinema català que deixen les nominacions, les polítiques dels últims anys per incentivar la paritat al cinema estan funcionant.

Totes les nominacions de la 15a edició dels Gaudí:

Millor pel·lícula

• Alcarràs, de Carla Simón
• El fred que crema, de Santi Trullenque
• Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll
• Suro, de Mikel Gurrea

Millor pel·lícula en llengua no catalana

• La maternal, de Pilar Palomero
• Mantícora, de Carlos Vermut
• Pacifiction, d'Albert Serra
• Un año, una noche, d'Isaki Lacuesta

Millor direcció

• Albert Serra per Pacifiction
• Carla Simón per Alcarràs
• Isaki Lacuesta per Un año, una noche
• Pilar Palomero per La maternal

Millor direcció novella

• Avelina Prat per Vasil
• Carlota González-Adrio per La casa entre los cactus
• Laura Sisteró per Tolyatti Adrift
• Mikel Gurrea per Suro

Millor guió original

• Albert Serra per Pacifiction
• Carla Simón i Arnau Vilaró per Alcarràs
• Mikel Gurrea i Francisco Kosterlitz per Suro
• Pilar Palomero per La maternal

Millor guió adaptat

• Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araujo per Un año, una noche
• Oriol Paulo i Guillem Clua per Los renglones torcidos de Dios
• Raphaëlle Pérez, Carlos Marques-Marcet i Adrián Silvestre per Mi vacío y yo
• Víctor Sánchez Rodríguez i Antonio Escámez Osuna per Nosaltres no ens matarem amb pistoles

Millor protagonista femenina

• Anna Castillo per Girasoles silvestres
• Bárbara Lennie per Los renglones torcidos de Dios
• Noémie Merlant per Un año, una noche
• Vicky Luengo per Suro

Millor protagonista masculí

• Benoît Magimel per Pacifiction
• Nahuel Pérez Biscayart per Un año, una noche
• Oriol Pla Solina per Girasoles silvestres
• Pol López per Suro

Millor interpretació revelació

• Albert Bosch per Alcarràs
• Carla Quilez per La maternal
• Xènia Roset per Alcarràs
• Zoe Stein per Mantícora

Millor actriu secundària

• Ángela Cervantes per La maternal
• Anna Castillo per Historias para no contar
• Berta Pipó per Alcarràs
• Montse Oró per Alcarràs

Millor actor secundari

• Alex Brendemühl per Historias para no contar
• Eduard Fernández per Los renglones torcidos de Dios
• Enric Auquer per Un año, una noche
• Josep Abad per Alcarràs

Millor pel·lícula documental

• Cantando en las azoteas, d'Enric Ribes
• El sostre groc, d'Isabel Coixet
• Oswald. El falsificador, de Kike Maíllo
• Tolyatti Adrift, de Laura Sisteró

Millor pel·lícula d’animació

• Tadeu Jones 3. La taula maragda, d'Enrique Gato

Millor curtmetratge

• Demà ho deixem, de David Moragas
• El día que volaron la montaña, d'Alba Bresolí Aliberch
• Harta, de Júlia de Paz Solvas
• Solo, d'Alberto Gross Molo

Millor pel·lícula per a televisió

• Alguns dies d’ahir, de Kiko Ruiz Claverol
• El Metralla, de Jordi Roigé
• Sis nits d’agost, de Ventura Durall

Millor direcció de producció

• Clàudia Robert per Pacifiction.
• Elisa Sirvent per Alcarràs
• Laia Coll per Un año, una noche
• Mayca Sanz per Suro

Millor direcció artística

• Isona Rigau Heras per Suro
• Laia Colet per Un año, una noche
• Sebastian Vogler per Pacifiction
• Sylvia Steinbrecht per Los renglones torcidos de Dios

Millor muntatge

• Albert Serra, Artur Tort i Ariadna Ribas per Pacifiction
• Ana Pfaff (AMMAC) per Alcarràs
• Ariadna Ribas per Suro
• Sergi Dies i Fernando Franco per Un año, una noche

Millor música original

• Andrea Koch per Alcarràs
• Clara Aguilar per Suro
• Marc Verdaguer i Joe Robinson per Pacifiction
• Raül Refree per Un año, una noche

Millor fotografia

• Alana Mejía González per Mantícora
• Artur Tort per Pacifiction
• Daniela Cajías per Alcarràs
• Irina Lubtchansky per Un año, una noche

Millor vestuari

• Alberto Varcárcel per Los renglones torcidos de Dios
• Anna Aguilà per Alcarràs
• Práxedes de Vilallonga per Pacifiction
• Vinyet Escobar per Mantícora

Millor so

• Aitor Berenguer, Laura Díez i Marc Orts per Los renglones torcidos de Dios
• Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts per Un año, una noche
• Eva Valiño, Thomas Giorgi i Alejandro Castillo per Alcarràs
• Leo Dolgan i Xanti Salvador per Suro

Millors efectes visuals

• David Blanco per Tadeu Jones 3. La taula maragda
• Laura Pedro per Un año, una noche
• Lluís Rivera i Alex Villagrasa per Los renglones torcidos de Dios
• Lluís Rivera i Laura Pedro per Malnazidos

Millor maquillatge i perruqueria

• Alma Casal, Virginie Berland i Milou Sanner per Un año, una noche
• Aurélie Vigouroux i Marilyne Montibert per Pacifiction
• Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro per Los renglones torcidos de Dios
• Montse Sanfeliu i Jesús Martos per Malnazidos

Millor pel·lícula europea

• Cinco lobitos, d'Alauda Ruiz de Azúa
• L'illa de Bergman, de Mia Hansen-Løve
• The worst person in the world, de Joachim Trier
• Petite maman, de Céline Sciamma