Albert Serra estrena el film de 101 hores sobre Goethe, Hitler i Fassbinder

BarcelonaLa Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona recull una de les obres més ambicioses d’Albert Serra, Els tres porquets, una pel·lícula de 101 hores de durada en format expositiu que s’estrena en primícia a l’Estat. Es podrà veure des d’aquest dissabte fins al 12 de febrer a través de tres pantalles grans que reprodueixen el film. 

La pel·lícula, que només s'ha projectat tres vegades a Alemanya, ha estat traduïda i subtitulada al català amb el suport del departament de Cultura, el Goethe-Institut de Barcelona i el consolat d’Alemanya. La tasca de traducció i subtitulació del centenar d’hores de metratge ha durat nou mesos. Tal com recull l'ACN, Serra ha explicat que la sala expositiva vol traslladar "la fragmentació formal i la complexitat conceptual de l’obra". La pantalla és triangular per evitar la frontalitat i obstaculitzar qualsevol visió unitària. 

Converses amb Hitler, Goethe i Fassbinder

Els tres porquets parteix de tres llibres: Converses amb Goethe de Johann Peter Eckermann, les reflexions de l’escriptor romàntic en els seus últims anys de vida que a la pel·lícula passen de la tercera a la primera persona; Les converses privades d’Adolf Hitler, monòlegs del dictador alemany pronunciats i transcrits pel seu cercle més íntim entre el 1941 i el 1944, i un recull d’entrevistes i articles del cineasta Rainer Werner Fassbinder. La pel·lícula es presenta com una adaptació fidel als textos, amb recreacions històriques pel que fa a Goethe i Hitler, i més llibertat artística amb Fassbinder.

Serra va decidir rodar el film quan va ser convidat per la Documenta (13) de Kassel, a Alemanya, el 2012 durant els cent dies que durava el certamen. Segons han explicat en roda de premsa, cada dia es filmava, s’editava i es projectava in situ. “Havíem de fer una hora al dia de material definitiu”, diu Serra. També ha detallat que “cada un dels personatges és interpretat per més d’un intèrpret, ja que els actors eren treballadors de Kassel i tenien poca disponibilitat horària”.

Segons Serra, la posada en escena del film “està a mig camí entre una mena de monòleg interior i de converses amb l’espectador que mira la pel·lícula”. “S’eludeixen els interlocutors reals, s’entra en una espiral amb un monòleg interior mig inconscient”, ha afegit.

101 hores de durada

La posada en escena va ser “ràpida”, ha comentat. “El fet d’haver de crear una hora de material definitiu cada dia ens imposava una disciplina que ha incidit posteriorment –diu Serra–. S’havia d’anar molt de pressa tenint elasticitat per adaptar-se a l’actor, sobretot quan estava inspirat. Quan l’actor estava molt concentrat es generava una màgia i havies d’estar preparat”. Serra també ha reconegut que aquesta metodologia de treball generava “cansament” i “irritació” a l’equip i que podia “tensionar-se”.

El director ha explicat que ha gestionat una matèria “opaca” i ha admès que són uns esdeveniments històrics que il·luminen el present. “En el cas de Hitler parlem tota l’estona de Rússia i Ucraïna, i de les utopies en la creació d’estat”, ha recordat en referència a l’actualitat. “Els tres eren males persones; amb aquesta maldat intrínseca tenien quelcom revelador”, ha apuntat. També ha dit que el film conté certa “farsa” cap al món i la mateixa obra. 

Serra no s’ha mostrat preocupat perquè el film de més de 100 hores pugui ser “inabastable” per al públic. “No és una cosa que em preocupi, té una durada perquè aquest és el seu sentit”, ha apuntat. “La preocupació era que fos abastable, el resultat final ho és”, ha destacat.