Per què agraden tant les pel·lícules de Stanley Kubrick?

GironaDes de principis del mes d'octubre, cada dilluns al vespre, el Cinema Truffaut de Girona és ple a vessar d'espectadors que fan cua per comprar entrada i omplen totes les butaques de la sala. No venen per la projecció de cap èxit de la cartellera d'estrenes, sinó per veure en pantalla grans pel·lícules de Stanley Kubrick (1928-1999), un dels directors més importants de la història.

El Truffaut, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza regularment cicles dedicats a diferents cineastes il·lustres i, aquesta tardor, l'escollit ha estat el director de 2001: una odissea de l'espai (1968). Tot i que evidentment es tracta d'un autor destacadíssim, la gran rebuda ha superat les expectatives i ha generat furor entre el públic gironí, amb un poder de convocatòria molt superior a noms anteriors com Agnès Varda, els germans Coen, Nanni Moretti, Pier Paolo Pasolini o Jim Jarmusch, que gaudien d'una audiència fidel, però no pas tan multitudinària. En les projeccions de Kubrick, la mitjana d'espectadors s'ha triplicat i ha arribat a xifres rècord de prop del centenar per sessió. I, en els dies de films icònics com 2001, La taronja mecànica (1971) o La resplendor (1980), fins i tot s'han programat dues sessions consecutives el mateix dia, totes plenes, que han sumat més de 200 espectadors. El cicle es tancarà amb la projecció d'Eyes wide shut (1999) l'11 de desembre.

Joves amants de Kubrick

Un tret singular de les jornades és la important presència de públic jove, entre els vint i trenta anys, poc habitual en la programació regular. Són noves generacions de cinèfils, per als quals John Ford o Alfred Hitchcock són clàssics massa llunyans, però que veuen en Kubrick un director de capçalera que els ha obert les portes a propostes amb segell d'autor. "Coneixia la seva filmografia i volia aprofitar el cicle per veure els títols que em faltaven, però com que les entrades només costen 3 euros, finalment vaig decidir comprar d'una tacada totes les sessions i fer un intensiu", diu l'Enric, de 34 anys. I continua: "M'ha agradat molt Barry Lyndon (1975), perquè no la coneixia, hi anava amb reticències per les tres hores de durada, però els temes, l'ambientació, la banda sonora i la construcció dels personatges em van semblar fascinants".

Una altra espectadora habitual és l'Alícia, de 21 anys, que abans del cicle havia vist poques pel·lícules del director i cap en pantalla gran: "Kubrick m'ha semblat interessant perquè és molt versàtil, té des de pel·lícules en blanc i negre fins a obres de ciència-ficció o terror, i totes plantegen amb profunditat preguntes sobre la naturalesa humana", manifesta. I conclou: "Fins ara, les que més m'han sorprès han estat Camins de glòria (1957), amb tot el discurs pacifista del judici, i Lolita (1962), per com deixa entreveure tots els desitjos de la noia jove". A en Claudi i l'Elisabeth, espectadors fidels que superen la cinquantena, Lolita i La taronja mecànica són les que més empremta els han deixat. "Tenen una història molt potent, fantàsticament ben explicada i els temes són d'una gran vigència. Tot i ser pel·lícules de fa cinquanta anys, no caduquen", destaca en Claudi.

Segell d'autor dins de la indústria

Així, tot i el pas del temps, l'obra de Kubrick encara captiva molts cinèfils, que gaudeixen de la diversitat de la seva filmografia i d'una estètica elaborada i perfeccionista, en el punt just entre l'atracció de les produccions comercials i els experiments amb mirada alternativa. "Kubrick potser quedaria fora dels principals rànquings del cànon, però, dins de l'inconscient col·lectiu, és el gran director que, sense sortir de la indústria, crea amb un toc d'autor, i això fa que pel·lícules com 2001, que podrien ser molt rares, continuïn cridant l'atenció", argumenta Àngel Quintana, membre del col·lectiu de crítics de Girona, que s'encarrega de gestionar la cartellera del Truffaut. Sobre la baixada de la mitjana edat a la sala, Carles Ribas, director del cinema, comenta: "Costa connectar amb la gent jove, mai saps com respondran a les pel·lícules, així que l'èxit del cicle és esperançador i esperem que sigui un punt d'inflexió per atraure nou públic".

Ara, vist el triomf incontestable de Kubrick a Girona, el debat del Truffaut és amb quin autor reprendre la programació dels dilluns després de Nadal per no desaprofitar l'embranzida. I, de moment, entre el públic, hi ha peticions per a tots els gustos: des de Frank Capra, Akira Kurosawa, Chantal Akerman o Tarkovski fins a Scorsese, Tarantino, Ridley Scott o retrospectives del neorealisme italià i el Cinema Novo del Brasil.