'Abracadabra', una comèdia fantàstica amb una Maribel Verdú esplèndida

Hi ha pocs debuts més estimulants al cinema espanyol contemporani que Torremolinos 73 de Pablo Berger. El cineasta basc no va deixar de sorprendre'ns amb el seu segon film, Blancaneu, aquella estilitzada revisió del conte clàssic a través de l'imaginari de l'espanyolada i les formes de les avantguardes. Ara ens arriba Abracadabra, que comparteix amb les dues anteriors la capacitat per transitar per camins inesperats. Situada en un Madrid d'aires populars, a primera vista podria semblar que Berger aposta aquest cop per la comèdia dramàtica pròxima tant al realisme social com a l'humor castís. Però el cineasta s'encarrega de dinamitar l'aparent convencionalisme de la proposta amb un argument extravagant i un subratllat conscient de l'estètica choni.

La protagonista, la Carmen, descobreix que el seu marit Carlos (Antonio de la Torre) ha estat posseït per l'esperit d'un mort després d'una sessió d'hipnotisme amateur que ha dut a terme el seu cosí (José Mota) en un casament. A partir d'aquest punt de partida, Berger navega per diferents gèneres amb més o menys fortuna. Les incursions en la comèdia de costums, o resulten òbvies o es passen de frenada, mentre que l'exploració de la masculinitat ibèrica, una constant de la seva filmografia, es queda aquesta vegada en l'estereotip fàcil. Més estimulant resulta l'aproximació al món fantàstic per desplegar el conflicte emocional de la protagonista, una dona que descobreix la felicitat de la mà de l'espectre que habita el cos del seu marit. Una Maribel Verdú esplèndida com sempre aconsegueix fer-nos creure allò més increïble.